Anorexia Y Bulimia

ÍNDEX
1. Introducció
2. Trastorns de la conducta alimentaria
3. Anorèxia
4.1. Què és?
4.2. Símptomes
4.3. Causes
4.4. Tractaments
4. Bulímia
5.5. Què és?
5.6. Símptomes
5.7. Causes
5.8. Tractaments
5. Diferencies i semblances
6. Conclusió


1. INTRODUCCIÓ

Hem escollit aquest treball per poder tenir mesinformació sobre aquests trastorns alimentaris que cada dia s’estan desenvolupant mes en l’àmbit social.
Desenvoluparem l’anorèxia i la bulímia ja que son dos malalties que han estat molt presents al llarg de la nostra vida, i explicar les seves diferencies i semblances, i poder informar del gran risc que tenen cap a la societat.

2. TRASTORNS DE LA CONDUCTA ALIMENTÀRIA

Els trastorns de laconducta alimentària es caracteritzen per alteracions greus en l’alimentació. Els trastorns de la conducta alimentària, són totes les malalties alimentàries en general, on pertanyen l’anorèxia nerviosa, la bulímia nerviosa i l’alimentació compulsiva. Es caracteritzen per un seguit de símptomes que provenen d’un gran descontentament personal, amb l’existència d’idees distorsionades pel que fa almenjar, el pes i la figura.
L'anorèxia i la bulímia (les més importants), tenen la característica principal d'una alteració de la percepció de la forma i pes corporals. Després hi ha altres menys coneguts, com la vigorèxia o el vegetarianisme.
Hi ha tres causes principals per les quals es manifesten aquestes infermetats:
1. Factors psicològics: Les persones amb trastorns alimentaris tendeixen atenir expectatives no realistes d'ells mateixos i dels altres. Tot i ser reeixits se senten incapaços. Per això tracten de prendre control de la seva vida i moltes vegades s'enfoquen en l'aparença física per obtenir aquest control.

2. Factors familiars: Persones amb famílies sobre-protectores o disfuncionals per resoldre problemes tendeixen a desenvolupar aquests trastorns. Moltes vegadesno mostren els seus sentiments i tenen grans expectatives d'èxit. Els nens aprenen a ocultar els seus sentiments, desenvolupen por, inseguretat, dubtes, etc., I prenen el control per mitjà del pes i el menjar.

3. Factors socials: Els mitjans de comunicació associen el bo amb la bellesa física i el dolent amb la imperfecció física. Les persones populars, intel·ligents, admirades, són personesamb el cos perfecte, la bellesa. Les persones que no són primes i atractives són associades amb el fracàs.

3. ANOREXIA
3.1 Què és?
És un trastorn alimentari que fa que les persones perdin més pes del que es considera saludable per la seva edat i alçada.
Les persones amb aquest trastorn poden tenir por a augmentar de pes, fins i tot quan estan amb pes insuficient. És possible que facindietes o exercici en forma excessiva o que utilitzin altres mètodes per baixar de pes.
3.2 Símptomes
Els símptomes típics són els següents:
-Obsessió per la imatge.
-Constant sensació de fred.
-Reducció progressiva dels aliments.
- Por a l'augment de pes o l'obesitat fins i tot quan el pes es troba per sota del recomanable.
- Desapareix la menstruació.
3.3. Causes
Una de les causessón els factors socials. De vegades influeix el que diuen de la teva imatge i provoca un canvi de comportament que fa que et infravaloris i tinguis una percepció diferent del teu cos, provocant així l' inici de la malaltia.
També poden haver altres factors, com ara: La pròpia obesitat del malalt, obesitat materna, mort o malaltia d'un ésser estimat, separació dels pares, allunyament de la llar,fracassos escolars, accidents, successos traumàtics,etc.

3.4. Tractaments
Els objectius del tractament són la correcció de la malnutrició i els trastorns psicològics del pacient. En primer lloc s'intenta aconseguir un ràpid augment de pes i la recuperació dels hàbits alimentaris. Amb el temps es restableix la situació biològica i torna la menstruació. Després comença el tractament...