filosofia segon trimestre

ASPECTES MÉS IMPORTANTS DE LA HISTÒRIA DELS PENSAMENTS
Ens referim tan en la filo com en la ciència ja que coincideix pel fet d’estar molt lligades.
Primer període: filosofia i ciència antiga (del S. VI aC fins al S. XIV-XV –principi de l’època moderna-.)
Segon període: filosofia i ciència moderna o clàssica (del S. XIV-XV fins a la segona meitat del S.XX)
Tercer període: filosofia i ciènciacontemporània (segona meitat del S.XX fins avui en dia)

Primer període
El primer filòsof conegut és Tales de Milet (640-562 aC)
Tots els filòsofs d’abans del S.V aC s’anomenen filòsofs presocràtics com per exemple Demócrit, Anaxímenes,
Heràcit. Ells empraven la filosofia presocràtica, en que la seva principal preocupació és la pregunta per la
PHYSIS, per la naturalesa. Tots aquests filòsofsformulen el qual s’anomena ARKHÉ o el primer principi (principi
últim del real, és a dir, un principi de la realitat, de la naturalesa, de la physis). Aquest principi permet explicar la
naturalesa.
Aquests filòsofs es consideren entre ells per la consideració de l’Arkhé
Una de les principals pegues del grec antic és que les paraules tenen més d’un sol sentit. Per això arkhé significa
variescoses a la vegada:
Origen: allò a partir del qual s’origina tot. Del no-res no es pot originar res. Formulat per Parmènides. Per tant,
tot s’orina d’algo. On aquest “algo” és l’arkhé.
Causa: és el perquè de tot plegat, el que permet explicar-ho tot. És la causa de tot. Per això la ciència entén tots
els fenòmens, fets humans o naturals, com una sèrie causal; una sèrie de efectes i causes.EXEMPLE: plou és efecte de la pluja; causa: terra mullat. Efecte de terra mullat: rellisco i la causa: caic. Efecte de
caure: trencar-se la cama i com a causa: anar a l’hospital...
L’Arké seria la causa última o la primera. I s’encarrega de tancar aquest cicle.
CAUSA -------------EFECTE (causa-efecte, causa-efecte....-causa última)

Primera causa: no ha sigut efectuada, que és el que elsmedievals (llatins) anomenen causa de savi (causa de si
mateixa o causa incausada) o l’últim perquè, el quelcom que ho arribi a explicar tot. Llavors aquest se’n va a fora
de la sèrie causal que això obre el camp cap a un discurs racional, no científic.
La metafísica: discurs racional, en altres èpoques discurs científic, que pretén oferir i
assolir un coneixement o bé un pensament sobre suposadesrealitats que estan més
enllà de l’experiència.
Suposades realitats: les tres grans idees metafísiques que són:
- Idea de JO
- Idea de món
- Idea de Déu
A partir del segle XVIII Kant fa una distinció definitiva entre pensar i conèixer. I serà una distinció fonamental per
distingir discurs racional i discurs científic.
Tot el que és cognoscible (és a dir, objecte de coneixement, el que potser conegut) és pensable però no tot el
pensable és cognoscible.
1

El coneixement es limita al discurs científic.
I cognoscible es basa en camps més amples.
------------------------------------------------------------------EXEMPLE: puc pensar però no puc conèixer, això vol dir que no es pot fer ciència sobre això.
------------------------------------------------------------------Abans deKant, la metafísica és una ciència i un discurs racional. Amb Kant (s. XVII) la metafísica passa a ser el
pensament. I el coneixement ciència. Finals del segle XVII és considerat l’iniciador de la filosofia moderna.
Descartes considera que la metafísica és una ciència, la ciència fonamental de totes les altres ciències. Tot i que
al mateix temps hi ha altres corrents que no la consideren així.Matèria és del que està feta la cosa. En sentit, per exemple, la teulada està feta de fusta i ferro. Això és l’Arké.
Aquest concepte és una idea fonamental per la física. La matèria ve a ser com l’energia, no es crea ni es
destrueix, es transforma. Això vol dir que és eterna. És a dir, no està sotmesa a generació ni a corrupció, no
comença a ser (generació) i deix de ser (corrupció).

Aquest...