FILOSOFIA 2N TRIMESTRE

FILOSOFIA 2N TRIMESTRE
PSICOLOGIA: ciència que inclou moltes branques amb un únic objectiu: establir o restablir un equilibri personal (en el psiquisme humà), perquè només des de l’equilibri es pot viure amb certa felicitat.
Psiquisme humà: ‘psiqué’ significa literalment ànima. El psiquisme humà és el principi vital que constitueix els vivents, en els humans es duu a terme en la ment, el fet detenir ment implica adonar-me de mi mateix i de la resta al mateix moment.
El psiquisme mental es podria definir doncs com la vida mental, que també afecta al cos, nucli del caràcter, de la manera de fer.
Hi ha 3 maneres d’abordar el psiquisme, la base fisiològica de les quals és la neurociència, que estudia els teixits.

NEUROCIÈNCIA base fisiològica de
Tots els cervells humans tenenbilateralitat al cervell, el fruit personal de l’educació és la coordinació dels dos hemisferis, la parla i la part emocional. L’ideal seria ser ambidextre, perquè així desenvoluparies les dues parts del cervell per igual.
Quan un animal vol reproduir-se intervenen 2 aspectes en l’atracció: l’aspecte fisiològic, bioquímic, “real” i el psicològic (molt diferent i menys complex que l’humà), que es potanomenar imaginari, es tracta del caràcter, basat en les hormones. El real és l’inconscient, l’animal no és conscient del seu cos. L’home a més té una dimensió que l’animal no té, el llenguatge, quan parlem manifestem, signifiquem, és a dir, portem a la consciència de l’altre alguna cosa que no tenim present davant, aquest nivell és el simbòlic (símbol = el que ens empeny cap alguna cosa). Els símbolsens permeten entendre, porten a la nostra consciència, coses que no veiem o que ni tan sols es poden veure. Els humans necessitem aquests símbols i el llenguatge és aquest símbol. El llenguatge fa un so “físic” que rep la orella però alhora aquest so és interpretat amb el “sentit”. Aquestes són les dues dimensions que existeixen (significat i significant)
REAL: caràcter, aspecte hereditari, allòdel que no som directament conscients però que podem trobar com a objecte d’una investigació científica (coses “objectives”)
IMAGINARI: el que tu et figures en el món i el món que tu et figures, no vol dir no existent sinó que és la imatge que tenim del món i de nosaltres mateixos. És el món comú, que tots sabem (la “realitat”)
SIMBÒLIC: es forma a la primera infància i és molt difícil canviar-la otreure-la a la llum. Els símbols elementals universals formen part d’aquest simbòlic. A mida que vagi creixent, a partir de les estimulacions universals es va formant el “jo” (ego). Això és conscient, és la consciència i serveix per gestionar les fonts de satisfacció. La consciència és el mecanisme evolutiu per gestionar les fonts de satisfacció i fugir de les que no ens satisfan.
Aquests 3nivells han de funcionar coordinats, quan naixem només tenim el real i a mida que anem creixent es crea l’imaginari.
Tots els gestos que fem són per evacuar energia i la majoria els fem inconscientment.
El psicòleg més que de la branca sanitària és de la branca educativa.
El psicoanàlisi aporta l’últim perquè serveix per conèixer-nos i perquè ens puguem donar compte de perquè patim unes conseqüènciesque provenen d’una experiència que no recordem però que ens produeix una reacció: revisc les coses i sóc capaç de minimitzar el problema i afrontar-lo.
Tot el que fem serveix per evacuar energia i la majoria els fem inconscientment, però tot el que fem ho fem per crear lligams amb la resta.
ALGORITA ALJURAMI: algoritme: instruccions a seguir per interpretar als demés i per connectar físic o realamb el sentit “imaginari”. El simbòlic és l’algoritme.
Es poden fer connexions noves, depenent de l’estimulació externa, per tant els estímuls externs ens permeten variar l’estimulació o el funcionament del cervell. La majoria de connexions es creen en la infància, també en l’adolescència i molt menys en l’edat adulta.


EGO consciència (auto) – jo : principi del plaer + principi de la...