Homo habilis

Amb aquesta espècie que segons força experts amaga en realitat dues de diferents (H. rudolphensis i H. habilis) ens trobem, per fi, davant del primer representat del gènere "Homo". Fins fa poc esconsiderava que l'habilis havia aparegut fa 1.9 milions d'anys, però descobertes molt recents (novembre de 1996) han demostrat que el gènere "Homo" és força més antic, ja que un equip de la Universitatde Berkeley ha trobat una mandíbula superior que s'ha datat en 2.33 milions d'anys. Cosa que de fet acosta aquest llinatge a les eines més antigues conegudes, també descobertes no fa gaire, al gener de1996, i que tenen una antiguetat de 2.5 milions d'anys. Tanmateix la classificació d'aquesta màndibula no està gaire clara, i podria ser que la seva descoberta suposés l'aparició d'una terceraespècie d'Homo primitiu.

Els trets físics del nou individu són claramente diferents dels que fins ara trobàvem als australopitecins. Podem contemplar un crani amb una volta molt més arrodonida,inequívocament humana. Sota aquest crani s'amaga un cervell que ha incrementat el seu volum en un 50% en relació als australopitecins i a més a més, també ha augmentat la seva complexitat com demostren lesempremtes de nombrosos vasos sanguinis a la volta craniana. També han augmentat el seu volum l'àrea de Broca, responsable de la parla i les àrees amb funcions associatives. Per primer cop, els canvis, quefins ara eren de tipus locomotiu, passen a afectar el cervell.

Els canvis al crani no es centren únicament en la seva capacitat cerebral, també la resta del cap canvia força. La cara es fa mésplana, més humana. El torus supraorbital es redueix considerablement, els molars i premolars redueixen les seves dimensions; els incisius però, continuen sent força grans, com es pot esperar d'un ésserque inclou la carn a la seva dieta. L'aspecte general de la dentició és ja la d'un omnívor. El front és fa més alt i desapareix la cresta sagital. Aquests canvis es van accentuant amb el pas del...