Apunts Educació Fisica Segon Trimestre

UD 3: EL SENDERISME.
1.
2.
3.
4.
5.

Definició i característiques principals.
Material necessari en la seva pràctica.
Normativa bàsica.
Característiques dels senders.
Senyals de rastreig en el senderisme.

1. El senderisme.
El senderisme és una activitat esportiva no competitiva que es realitza sobre
camins balizats i homologats per l’organisme competent en cada país. Busca
acostar a les personesal medi natural i al coneixement de la zona a través del
patrimoni i els elements etnogràfics, culturals i tradicionals, utilitzant
preferentment el sistema tradicional de vies de comunicació com canyades,
camins i senders. Constitueix una simbiosis entre esport, cultura i medi natural.
Es tracta d’una activitat relaxant que pot confondre’s amb d’altres disciplines o
englobar-se dins elles per laseva gran similitud com en l’excursionisme, el
muntanyisme o el trekking. L’excursionisme seria la disciplina més propera i
iniciadora del senderisme, de la qual es diferencia perquè no es realitza per
senders no marcats, per tant, no disposa de garanties de seguretat. El
muntanyisme, normalment, requereix coneixements tècnics i materials
específics i complexos, mentre que el trekking, la ruta arealitzar pot ser de
dies o setmanes, mentre que el senderisme no excedeix mai d’un dia.
2. Material necessari en la seva pràctica.
El material i la seves característiques dependran un poc de cada usuari. No
obstant, una activitat en el medi natural com és el senderisme no pot oblidar
mai:
- Roba còmode.
- Sabates còmodes o botes de muntanya.
- Motxilla o bossa.
- Provisions: menjar, aigua.
-Ulleres de sol i capell o gorra.
- Bastons (si es creu necessari).
- Crema protectora del sol i/o insectes.
- Impermeable.
- Mapa i/o brúixola.
- Si es realitza a l’hivern, roba d’abric, guants, bufanda,...
A l’hora de col·locar tot el material dins la motxilla cal respectar una sèrie de
principis:
- Equilibrar el pes en la motxilla. Es recomanable posar les coses pesades a
baix i prop del cos, perevitar contrapesos innecessaris.
- Cal situar les coses per necessitat, és a dir, no posar l’impermeable a sota
si veus que hi ha possibilitat de pluja.
- Situar els elements de primera necessitat a zones accessibles. L’aigua ha
d’estar a una zona de fàcil accés ja que beuràs segur durant l’activitat.

3. Normativa bàsica.
a) Normativa bàsica del senderisme.
És la que fa referència aldesenvolupament de l’activitat física del senderisme.
S’entenen per unes recomanacions i han de ser complides per aconseguir un
bon funcionament de l’activitat. Alguns exemples poden ser.
- No sortir de les zones marcades i senyalitzades.
- Seguir sempre la senyalització.
- Dur material adequat en la pràctica de l’activitat.
- Respectar a tots els usuaris que realitzin la pràctica simultània amb
nosaltres.
-Conservar i respectar l’entorn natural.
- Gaudir de l’entorn i les característiques de paisatge, història,... que ens
presenten.
- Respectar els éssers de la naturalesa (no rompre plantes, cridar fort,...).
b) Normativa bàsica de seguretat.
Consisteix en el conjunt de normes que intenten evitar que l’individu sofreixi
cap tipus de perill que pugui afectar-li. Fa referència a les diversesrecomanacions i obligacions pròpies del senderisme i de les activitats en el
medi natural.
- No sortir de les zones marcades.
- Vigilar sempre el company de davant i darrera.
- No fer foc a activitats que puguin fer perillar l’entorn.
- Controlar sempre la meteorologia.
- Planificar la ruta i deixar-ho dit a algú extern a l’activitat.
- Portar instruments de comunicació (telèfon mòbil, per exemple).
- Duruna petita farmaciola,...
Al mateix temps, cal englobar dintre aquest grup les diferents normes que
s’estipulen a l’escola en les sortides fora del centre i a les quals els alumnes
esta obligats a complir.
c) Normes de seguretat vial.
El senderisme es realitza per zones on no hi ha circulació rodada, no obstant,
en el nostre cas, per arribar a la zona de pràctica els alumnes han de realitzar
un...