Tic I Educació

Comunicació educativa: procés d’intercanvi d’informació entre emissor/r i receptor/s mitjançant un canal/recurs per transmetre informació codificada. El canal de comunicació es transforma a partir anys 80 amb l’entrada de les tic al món educatiu.
Nous entorns educatius: les eines telemàtiques possibiliten experiències educatives en espais de comunicació continus amb accés a molts recursosdidàctics i informació diferents a les aules tradicionals. Això possibilita un ensenyament més flexible, a distància i participació activa alumne.
* Avantatges: experiències educatives fora de l’aula, adequació d’horaris i ritme, compartir el control de contingut i el procés d’aprenentatge entre alumne-docent, interacció i treball en equip i relació social entre participants.
* Reptes: nousmodels d’ensenyament/aprenentatge, nous entorns i situacions comunicatives, estratègies didàctiques i elements de disseny virtuals, gestió d’espais eines multimèdia.
Nous models/formes d’ensenyament: els nous entorns possibiliten participar i interactuar a temps real o diferit i això planteja noves formes d’ensenyar i apareixen noves dimensions: manipulació d’objectes i processos no presents, sessionsde treball de grups dispersos i accés a materials variats. Aquestes situacions comunicatives formen les comunitats virtuals.
Comunitats virtuals: espais d’intercanvi entre grups amb un interès comú amb característiques pròpies de les comunitats socials i on es desenvolupen relacions socials que promouen l’aprenentatge interactiu entre alumne i professor, l’aprenentatge col·laboratiu/grup i ladistribució de recursos/materials didàctics.
Aprenentatge amb eines telemàtiques: procés interactiu entre professor, alumnes, materials i recursos educatius a través de sistemes comunicatius mediats per un ordenador. La comunicació por ser entre alumne-contingut, alumne¡docent, alumne-alumne, alumne-interfaç.
Modalitats educatives/ensenyament: Venen determinades per la quantitat i qualitat depresència continuada en la xarxa, el diàleg entre professor/alumne i per la flexibilitat i no per la separació física entre alumne/professor. Tipologies:
* Presencial (xarxa d’aules): aprenentatge presencial
* Semipresencial o a distància: aprenentatge obert i a distància i substitució total o parcial del sistema tradicional; la comunicació i l’accés a la informació és per ordinador
*Informal/autodidacta: utilització de recursos de la xarxa per afavorir processos aprenentatge en espai virtual.
Autodidacta és l’aprenentatge interactiu lligat amb els PLE (espais d’aprenentatge personalitzat), afavoreix l’aprenentatge doble (ús tic i informació) i la web 2.0 és la que ho permet ja que és interactiva (aquesta és la diferència amb web 1.0 que no era interactiva)
* Transaccional:desapareix la distinció entre presencial i a distància i apareix la presència continuada que és la participació activa i interacció amb treball autònom i en grup (creadors de continguts i aprofitant el poder de comunitat) i on es treballa des de diferents escenaris (casa, escola..) en espais tecnològicament mediats.
Models d’aprenentatge: els models d’aprenentatge engloben des del treball autònomamb eines interactives i amb una comunicació de suport i autorització entre alumne/professor fins a dinàmiques col·laboratives amb un treball en grup per objectius comuns i amb estructures didàctiques flexibles i adaptades als alumnes. Hi ha 3 models:
* Model de contingut amb suport: materials preproduïts, no modificables, poca interacció entre alumnes. 20% component telemàtic
* Model WrapAround: materials d’aprenentatge combinats amb altres recursos, programari compartit per solució problemes, classes en format multimèdia, interacció alumne-professor per emails, ofereix més llibertat, responsabilitat als alumnes i exigeix un rol més actiu del professor (reducció materials preproduïts), comunicació entre participants cobra importància i 50% component telemàtic
* Model...