Treball Hel Lenisme

HISTÒRIA DE LA FILOSOFIA
TREBALL SOBRE LES ESCOLES HEL·LENÍSTIQUES
1. Motor del canvi en l’objectiu de la filosofia: què va provocar una revolució en la manera
de pensar dels filòsofs grecs després de la mort d’Alexandre Magne?
La mort d’Alexandre Magne l’any 323 a.C va suposar la divisió del seu imperi (format per
territoris que prèviament havia conquistat) en monarquies hel·lenístiques, queperduraran fins
l’arribada de l’imperi Romà al S.I a.C i que comportarà una militarització dels territoris (per
exercir-hi el control).
Aquest nou tipus d’organització territorial, a més, va provocar que el sistema de polis gregues
entres en crisis, fent entrar en crisis d’identitat als grecs i filòsofs. Serà en aquest context que
sorgiran moltes escoles filosòfiques que, al contrari que abans, araja no faran una reflexió sobre
la col·lectivitat, sinó que ara tindran preocupació per l’individu (es tendeix a l’individualisme).
La ciutat hel·lenística es converteix en una ciutat de súbdits governats per funcionaris, més que
una societat de ciutadans interessats en la vida pública; no interessa tant la ciutat, com la pròpia
autarquia, i la filosofia deixa de ser sistemàtica i es converteix enforma de vida orientada a la
felicitat de l’individu.
D’altra banda, al expandir-se la cultura grega l’hel·lenisme deixa de ser el model polític i passa a
ser un model cultural, de manera que sorgeix el cosmopolitisme: tendència que provoca la
individualització i sorgeix de la impossibilitat i de la impotència per participar en el govern (els
ideals d’èpoques anteriors com els de Plató decreixen eninterès) que fa que les persones cultes
es considerin «ciutadans del món» de manera que comencen a caure les barreres i els prejudicis
racistes entre grecs i bàrbars. Per la seva banda, la universalització de la cultura grega paga
l’impost d’haver de barrejar-se amb les cultures locals, i Atenes deixa de ser el centre del saber:
Pèrgam, Rodes i sobretot el Museu d’Alexandria ocupen el seu lloc.També es va donar una especialització del coneixement, que ara es dividia en ciències aplicades
(matemàtiques i física) i filologia (reflexió sobre la llengua i la comunicació
sorgeix la Koiné,
una llengua que tothom entenia..)

2. Quins conceptes comparteixen les escoles hel·lenístiques? (Objectiu de la filosofia,
paper del filòsof, concepte d’home “savi”, autarquia, ataràxia).

Paper del filòsofAbans
El filòsof tenia la funció de governar

Ara
El filòsof (o savi) es qui reuneix els coneixements
pràctics que li permeten ser feliç.

L’home savi es aquell que fa i coneix el bé.

L’home savi es aquell que es feliç.

Tenia poder polític

Presenta oposició als no savis (o homes comuns)
perquè no es capaç d’entendre al filòsof (elitisme)

Paper de la filosofia
La filosofia ara es concep com unsaber unitari, dividit en lògica, física i ètica, però amb una finalitat
fonamentalment moral. L'especulació abstracta manca de valor.
Busca com aconseguir que el individu esdevingui un home savi, es a dir, busca la felicitat de
l’individu
Les escoles filosòfiques esdevenen mitjans per aconseguir l’objectiu de la felicitat.
Queda subordinada a les finalitats pràctiques de l'existència

En quant al’autarquia i l’ataràxia, eren els aspectes necessaris per obtenir la felicitat:
l’autarquia implica ser autosuficient, no dependre de ningú, i l’ataràxia implica la pau espiritual.

3. Quadre resum de les principals escoles (Escepticisme, Cinisme, Estoïcisme i
Epicureisme) que reculli la següent informació: fundador, idea principal o objectiu.
Cinisme:
Fundador:

ANTÍSTENES DECIRENE (S.V aC) Vaser deixeble de SÒCRATES, qui li va
influenciar la seva independència i el seu poc interès per la riquesa + Ensenyava
en un gimnàs anomenat *Kynosargo: “gos blanc”).
Tot i que és mas famós DIOGENES

Idea:

Defensen que cal viure conforme a la naturalesa (com els animals, l'artificial és
superflu). Es mostren en contra dels béns materials i de les convencions socials.
Eren provocadors i vivien...