Psicologia Social
Del debat podem extreure una conclusió clara pel que fa a l’etiquetatge i és que és important un diagnòstic però no cal etiquetar. Ésimportant perquè és una necessitat autoimposada per la societat: posar nom a tot allò que ens passa. Tot i això, en el moment en que ho creiem necessari (diagnosticar o etiquetar) hem de tenir encompte el valor que li donem a aquesta etiqueta. El valor hauria de ser únicament com a orientació per a les persones que envolten al “malalt mental” i el volen ajudar.
Per una altra banda, etiquetar auna persona té un risc molt gran dins la societat, ja que aquesta no accepta l’etiqueta de “malalt mental”. Són persones tractades diferents i per tant no tenen un sentiment de pertànyer a un grup. Unade les possibles raons és que la societat transmet rebuig pel desconeixement i per la influència dels mitjans de comunicació i de la mateixa societat. Com a exemple clar, el conte dels infants perquèells no veuen etiquetes ni rebutgen als companys, només veuen persones com ells, però si l’adult els hi explica l’etiqueta i la connotació negativa que se li atorga (a l’etiqueta) la seva reacció capal company canvia, tot i que ells no saben què vol dir.
Si parlem del rebuig per influència negativa dels mitjans de comunicació, cal esmentar la importància del llenguatge. És essencial per a lacomunicació de les persones. L’utilitzem per definir i expressar el que veiem, per tant estem etiquetant o diagnosticant (el que es comentava abans de la necessitat de posar nom). El llenguatge ensajuda a donar valor i significat a les paraules i sovint aquestes paraules poden fer mal. Però ja no només parlem del llenguatge verbal, sinó que també intervé el llenguatge gestual, que fins i tot avegades pot molestar molt més que les pròpies paraules. En el vídeo on s’explica l’experiència de Ràdio Nikosia, els “malalts mentals” que intervenen comenten que “lluiten contra la paraula malalt,...
Regístrate para leer el documento completo.