Llums de bohèmia

Des de ben petita la meva mare m’ha volgut ensenyar el món del teatre. El primer cop que vaig trepitjar una platea va ser en el Petit Liceu: òpera! Era petita i no sabia on me ficava, tampoc entenia el que deien, però sí em quedava meravellada amb el maquillatge i el vestuari grotesc dels personatges. A mesura que creixia, començava a proposar-me d’anar al Teatre Nacional a veure obres infantilsi tot seguit musicals, Grease, Mamma Mia i Què! Mai abans havia gaudit i rigut tant, sentit com se m’eriçava la pell de l’emoció i com, sense voler-ho se’m movia el cos al ritme de les cançons. Fins que la mare em va mostrar el món del teatre modern.
No crec que un treball pugui fer justícia al que em fa sentir el teatre, per aquest motiu no m’ha agradat mai fer un treball sobre alguna cosarelacionat amb ell. No crec que hi hagin paraules que puguin descriure el que em fa sentir, les sensacions i emocions que em desperta. Quan entro en un teatre, sembla que entri en una altre dimensió, un món desconegut, però que s’obra, que es vol donar a conèixer i que vol que el conegui. Un món paral·lel al que visc, em permet durant una, dues o tres hores, oblidar-me de tot allò que em preocupa, emdesanima o em fa riure, per ensenyar-me la historia d’uns personatges que ignoro, però que volen ser identificats i reconeguts, que permeten que fiquis el nas en les seves vides. De cop, s’apaguen les llums, és hora de callar i deixar-te emportar per les delícies i els turments que viuran i decidiràs si vols que comparteixin les petites escenes de la seva vida amb tu.

Adaptació
Des de fa unsanys que m’he aficionat a veure obres clàssiques representades en un teatre modern i opino que pot ser interessant fer una comparativa de la posada en escena i les adaptacions dels textos.
“Luces de Bohèmia” va ser escrita l’any 1924 per Valle-Inclán. Tracta d’un esperpent tràgic que parla sobre la vida literària en la societat espanyola.
Aquesta obra va ser escrita farà casi bé cent anys, podemafirmar que és una obra clàssica però també encara ens podem sentir identificats amb ella. Almenys, quan la vaig anar a veure al teatre i quan em vaig llegir l’obra original, vaig percebre que les situacions del moment a les d’ara no eren tant diferents. L’obra vol fer una crítica a la societat espanyola des del punt de vista d’un escriptor cínic i acabat. Que a vegades deforma la realitat peròque al final és el sentiment que té ell de rebuig cap a la seva pàtria.
Fent una comparativa entre el text original i la funció he observat que no hi ha gaires variacions, tal com diu Marcos Ordóñez, en El País “...El texto, solo un poco limado (y con mucho respeto) para quedarse en hora y media, sigue resonando con enorme fuerza.” A diferencia d’altres obres clàssiques que he vist adaptades enun teatre modern com, El cirano de Bergerac o Hamlet. De totes maneres, Oriol Broggi s’ha permès algunes llicències:
En l’obra original no es parla en cap moment en català i en canvi, al llarg de la interpretació els personatges en algun moment el parlen. És a més a més en aquest moment on fan un elogi a la ciutat de Barcelona que no apareix en el text de Valle- Inclán. És un teatre compromès ambel seu temps i reivindicatiu, per exemple, els actors fumen en totes les obres de teatre, quan està prohibíssim.
Durant la representació alguns personatges canten, en canvi en el llibre, en cap moment hi ha cançons.
La mort de Max Estrella, és totalment diferent. Mentre en l’obra mor en companyia de Don Latino, Valle-Inclán el fa morir tot sol i al dia següent és descobert per unes veïnes delseu bloc.
Les al·lusions despectives que es fan cap als homosexuals en el text escrit, són obviades en la representació teatral.



Posada en escena
Personatges:
En general els personatges de la funció i tal com me’ls havia imaginat mentre llegia el llibre no s’assemblen, exceptuant el cas del Max Estrella. Segurament influeix el fet que una sola persona interpreti diferents personatges,...