EL F SSIL DIF CIL

EL FÒSSIL DIFÍCIL
1. Per quines raons és tan difícil, segons explica l'autor, que un ésser viu acabi convertint-se en un fòssil?
Per que el destí de casi tots els essers vivents ésdescompondre’s en el no res, per que quan un organisme mor les molècules que posseeix es desprenen. I tot i que aconsegueixis forma part del petit grup d’organismes que es menys del 0,1%, que no resultadevorat, les possibilitats de convertir-se en un fòssil són molt petites, per que per poder convertir-se en un fòssil han de succeir fets diversos.
2. Quines condicions s'han de donar perquèun ésser viu es converteixi en el temps en un fòssil?
Primer, has de morir en el lloc adequat. No totes les roques poden preservar fòssils, només el 15% aproximadament. El difunt ha d’acabarenterrat en un sediment en què pugui deixar una impressió o descompondre’s sense exposició de l’oxigen i permetre que les molècules dels seus ossos i parts dures i algun cop també toves, siguinsubstituïdes per minerals dissolts, i creant d’aquesta manera una copia petrificada de l’original. Després quan els sediments on es troba pateixin la pressió o el moviment de la Terra, el fòssila de cada de manera que el podem reconèixer.
Finalment després de desenes de milions d’anys o fins i tot de centenars de milions d’anys, ha de trobar-lo algú i identificar-lo com alguna cosadigna de conservar-se.
3. Què vol dir l'autor quan afirma que el registre fòssil de que disposem és "totalment parcial" (...) i "esbiaixat en favor de les criatures marines"?
El registre quetenim la gran majoria de fòssils es bastant més elevat el de les criatures marines que el de les terrestres. Aproximadament, el 95% de fòssils van viure en el passat sota l’aigua i en mars pocprofunds, en canvi, la majoria dels animals terrestres no mor en sediment sinó que en cap obert i era molt fàcil que fossin devorats i es podreixin o es descomponen sense deixar rastre.