Comentari de text descartes

2n B de Batxillerat
Filosofia

Comentari de text. René Descartes

Text 1: Meditacions metafísiques II

1. Expliqueu breument —entre cinquanta i vuitanta paraules— les idees principals del text i com hi apareixen relacionades.

Aquest text tracta pertany les meditacions metafísiques II de René Descartes. Descartes ens parla del “jo”. Ens diu que el “jo” no es coneix a traves de laimaginació, és a dir, dels sentits i això ho justifica dient que la informació que ens aporta la imaginació és tan poc fiable com la que ens aporta’n els somnis. Descartes diu que la naturalesa del “jo” la coneixem a traves de raó i que, per tant, per poder conèixer-la hem d’allunyar-nos de la informació que ens proporcionen els sentits.

2. Expliqueu breument —entre cinc i quinze paraules en cada cas—el significat que tenen en el text els mots o expressions següents:

a) «imaginació» Contemplació la figura o la imatge d’una cosa corpòria i no pertany al coneixement que es te un sobre si mateix. És un sinònim dels sentits.

b) «cosa corpòria» Suposada cosa material que existeix fora del “jo” pensant. Res extensa.



3. Expliqueu el sentit de la frase següent del text i de la comparacióque s’hi estableix: «és tan absurd dir “usaré la meva imaginació per a conèixer més distintament què sóc” com ho seria dir “ara estic despert i percebo una cosa real i vertadera, però com que no la percebo encara prou nítidament, m’adormiré per tal que els meus somnis me la presentin amb més veritat i evidència”». (En la resposta, heu de referir-vos als aspectes del pensament de Descartes quesiguin pertinents, encara que no apareguin explícitament en el text.)

Descartes mostra com tant la imaginació com la percepció no són eficaces per a conèixer la realitat. Descartes ja ha arribat a la primera veritat que és l'existència de la res cogitans. És a partir del descobriment des d'on es proposa construir el sistema basat en el mètode analític - sintètic.
Amb aquesta frase, Descartes voldir que com que la imaginació no és el medi adequat per arribar al coneixement, el compara amb que somiant les coses són mes clares i evidents. Això vol dir que, cap de les dos es certa perquè els sentits no son fot fiable i el somni no són reals.
La seva teoria del coneixement aplica el dubte metòdic, és a dir, posa en dubte tots el coneixements per arribar a conèixer una cosa verdaderament.Pensa que per trobar un fonament sòlid el que cal és que no hem de admetre cap veritat que no sigui clara i distinta, és a dir, no evident i distingible d’altre. Per realitzar això, proposa utilitzar quatre regles: l’evidència, nomes acceptar idees clares i evidents, l’anàlisi o resolució, dividir les qüestions fins a trobar els seus elements bàsics, la síntesi o composició, organitzar els elementsbàsics veient les relacions que hi ha entre ells, i finalment, l’enumeració o revisió, per assegurar-nos que no ens hem deixat res o hem fallat en res. Aquestes quatre regles serveixen per tots els sabers.
Descartes te una sèrie de motius que el fan dubtar. En primer lloc, tenim que els sentits l’enganyen. Desprès també diu que hi ha hagut errors en els llibres i teories, que es difícil distingirentre somni i vigília i com a últim motiu diu que el “geni maligne” l’enganya que far pensar que son falsos uns coneixements verdaders i també fa creure que són verdaders uns coneixements falsos.
Després de plantejar-se els diferents motius de dubte, descartes arriba a la primera veritat, “cogito, ergo sum”. Descartes diu que s’equivoca i dubta i que per dubtar i pensar ha d’existir, per aixòarriba a la conclusió de penso, existeixo. Desprès d’arribar a trobar el “jo” per mitjà de la raó es planteja què és el “jo”? I diu que es “res cogitans”, és a dir, una cosa que pensa.
Descartes planteja tres tipus d’idees(adventícies, factícies i innates). Les innates son les mes evidents i verdaderes per a Descartes.
Quant a la comparació realitzada, podem arribar a la conclusió de que la raó...