Sociologia urbana

DESCRIPCIO DE L´EVOLUCIO DEL DESENVOLUPAMENT URBÀ

Inici, etapes i lògica del desenvolupament urbà

Durant l´Edat Mitjana Catalunya rep influències de la forta arribada centreeuropea, que torna a donar émfasi a les rutes terrestres. Les comunicacions son lentes, difícils i insegures i la població tendeix a disminuir, ruralitzant-se i replegant-se a les muntanyes.

Les plenúries i les costessón els primers objectius dels intrusos, de manera que els habitatges se situen a les faldilles de les serralades, dins a abandonar les terres cultivables del pla, massa perilloses. D´aquesta época resten sempre vestigis mínims, car les construccions i els atuells de tàpia, fusta i cuir no perduren amb facilitat.El Baix llobregat em aquests segles perd moltes terres que havien estat conreadesabans especialment les mês llunyanes a terres defensables.

Des del s.X, Catalunya inicia la seva afirmació social, a travès d´un moviment que establirà els primers marcs territorials, El Baix Llobregat resta definitivament inclòs amb alous lliures que, a poc a poc, s´aniran corporalitzant em parròquies i pobles. Castelldefels és um dels casos més exemplaritzants, a causa que em aquest moment de laseva història el veiem sorgir com a poble d´habitatge dispers i camperol.

La primera estructura de poder que s´hi encapçala es l´esglèsia, que organitza el territori en dominis parroquials, depenent de monestirs importants. Sant Benet, Sant Cugat i molts d´altres funden petites comunitats monacals per aglutinar la vida i les necessitats dels petits pagesos existents i dels de nova arribada.Quasi simultàneament, el poder civil de comptes i veguers s´hi reafirma amb incursions i assentament militats, que tenen objectius clars: protegir camins, pobles i gents.

Castelldefels , que du el nom de “Castrum Fèlix », se´ns dibuixa al s.X com un assentament agrícola de petits propietaris, on començen també a tenir significació els masos de domini jeràrquic, sota la noblesa civil ieclesiàstica.

Des del s.XI, Catalunya té un marc territorial bàsic que li permet reorganitzar les seves estructures. Superada la bel.licositat àrab amb certs entrebancs, Barcelona estableix unes defenses frontereres que potencien la centralització.El curs del Llobregat traçava, de fet, una barrera natural, però l´accessibilitat i la planúria de les costes ho feien insuficient. Més que el riu, lesmuntanyes del Garraf frenaven l´accès des del sud-oest, de manera que al final la serralada actuava com a límit.

L´assentament costaner de Castelldefels oferia un punt estratègic fàcilment potenciable. Des de Barcelona hi arribaven camins veïnals que mantenien un cert contacte. D´altra banda, al llarg de la costa es construïen torres de defensa, veritables miradors , generalment troncocònics ocilíndrics. Des d´adalt, hom vigilava i transmetia els avisos necessaris encenent fogueres, conegudes amb el nom d´alimares. Aquesta pràctica perdura a tot el litoral de Catalunya durant els segles següents i s´actualitzà cada vegada que era necessari.

A Castelldefels, la mês coneguda fou la Torre Barona, encara que n´hi havia altres. El funcionament de les fogueres podia transmetre l´avís dels perillsdês de la Torre Barona, situada a l´extrem sud, fins a la Torre del Castell, finalment fins al Castell de l´Eramprunyà, possibilitant que aquests el trametessin vers les poblacions del delta i facilitant la rápida recollida de persones i bens dins dels edificis millor defensats .

Durant el s.XIII Catalunya resol la seva organització interior i acomet una expansió marítima que la durà al dominidel Mediterrani. D´aquesta època cal resaltar la nova ordenació territorial, que passa per la creació d´entitats civils de caire militar a governar les terres: són les baronies , els feus, les castellanies i altres sistemas de vasallatge.El comtat de Barcelona resta dividit en termes baronals. El comtat de Barcelona resta dividit en termes baronals, que tenen per centre un castell senyorial....