Mujeres En La Guerra Del Peloponeso

SOLDATS INVISIBLES
- Evolució social del gènere femení a Atenes després de la Guerra del Peloponès
Aquest treball tracta sobre com va evolucionar el paper de la dona atenenca i les seves funcions dintre la polis després de la guerra del Peloponès, en una societat dominada per homes, qualsevol guerra acaba sent una condemna pels mes desafavorits de la societat.
Situem Atenes en el marc d’unaciutat-estat que és la gran potència del món mediterrani. Després del seu refús a la invasió persa, Atenes va liderar una coalició de ciutats-estat gregues coneguda com la “lliga de Delos”. Arrel d’aquesta hegemonia de poder que Atenes prengué, es produí una fricció amb Esparta, que es traduí en la voluntat Espartana d’impedir la reconstrucció dels murs d’Atenes, però aquest atac també va ésserrefusat. Al 460 aC Esparta entra en conflicte a causa d’una revolta per part dels ilotes i demana ajuda a tots els seus aliats, inclosa Atenes. Però Esparta acaba per refusar l’ajuda que rep d’Atenes per por a que els soldats d’aquesta s’aliïn amb els ilotes i això els acabi perjudicant negativament. Però això el que fa és ofendre Atenes refusant la seva aliança amb Esparta. S’inicia així undeteriorament de les seves relacions que desembocarien en el que coneixem com a Guerra del Peloponès; un succés de batalles i tractats que conclourien amb la reducció d’Atenes a una simple polis, i d’Esparta com a gran potència del mediterrani.
La guerra del Peloponès va ser vista a Grècia des de un punt de vista totalment oposat a la resta de guerres que havien atestat Atenes. Per una banda, perquèel conflicte armat entre ciutats gregues va causar més mal que qualsevol guerra contra enemics estrangers, tant per la magnitud de les lluites, les matances, la destrucció de ciutats i camps com per les seves conseqüències en forma de fam i epidèmies, de les quals la pesta va ésser la que va causar els efectes mes catastròfics. La derrota final d’Atenes davant d’Esparta i la posterior GuerraCivil (404 – 403aC) van donar pas a un període de turbulències polítiques i socials. Aquesta crisis va incidir en la percepció de la realitat i la ideologia afectant al sistema de valors de la societat atenenca.
La societat atenenca abans de la guerra del Peloponès (com a tota Grècia en general) , estava basada en uns papers de gènera ben definits. Als barons ciutadans els corresponia el mónexterior , la vida pública: la política, la propietat de la terra i la guerra, l’espai de la polis. En canvi a las dones dels ciutadans els pertanyia el món interior, el privat; manteniment de la casa, l’oikos i la reproducció de ciutadans. Però la guerra va alterar el funcionament dels papers de gènere.
El paper que les dones estaven destinades a ocupar abans de la guerra era el de dur a terme elsafers que envolten la casa en la seva distància més pròxima (com per exemple visitar les veïnes, o mantenir converses als pous d’aigua comuna) i encarregar-se de mantenir el perfecte funcionament de l’oikos, l’economia i l’entorn familiar, essent ella la que cuina, fila, i té cura de l’educació dels futurs ciutadans de la societat. Però, com encara és avui dia, la dona quedava totalment eclipsadapel poder de l’home, que feia vida fora de l’oikos i s’ocupava de la representació publica de l’oikos a la polis.
Però, la guerra del Peloponès, ho canvià tot. Va haver gran quantitat d’oikos que es van quedar sense representació masculina, amb només la dona, privada de la vida pública, amb infants per educar i sense cap mena d’ingrés amb el qual subsistir. Aquesta situació de precarietat i elmoment en que les dones es van veure al llindar de la pobresa absoluta , les va conduir a prendre decisions que comportarien conseqüències de rebuig vers els ulls de la societat, però que serien l’única manera d’aconseguir sobreviure.
La guerra del Peloponès, de la que Atenes va sortir derrotada va ser el principal exponent de l’elevat creixement en el nombre de vídues o dones amb el marit...