El hombre maquina

COM ET MOUS?
Segons la teoria de Erving Hoffman , sociòleg canadenc interessat en els processos micro-sociològics , en d’interacció amb els símbols i els significats sobre l’acció i lainteracció personal en la vida quotidiana. La seva tesi versa sobre la dramatúrgia del escenari, els personatges configuren les diferents identitats en el medi (escenàri) on es desenvolupa l’acció,el solsfet de parlar de comunicar ja significa que algú t’està escoltant.Goffman també estableix un diferenciació entre les regions visibles del escenari siguin visibles al públic o no, així la regió visbleal públic és el front, i el no visible el fons , aquesta regió visible també anomenada façana,la podem considerar com la imatge del actor, el qual ha de mantenir tota la integritat del rol querepresenta.
Sobre el meus trajectes , he observat des de la vessant del vianant ja que cada matí vaig caminant a la feina.
En el primer recorregut és a la mateixa hora, surto de casa ales 08h30.en elmeu rol de vianant, aquella hora som molts els vianants que omplen els carres,igual que l ereta del dia, però canviaran els rols dels diferents grups en l’espai i temps, tombo la cantonada , ja conecel que em trobo en les primeres passes, la sra. del gosset que li dona tota la llargada de corretja que ell vol, això significa que el gos va d’un cantó a l’altre de la vorera i els vianants em de ferziga zaga intentant esquivar–los ,quan ens ens trobem amb ells agafen un rol de comprensió cap l’acció de la mestressa del gos, és una persona gran que va feliç passejant el seu gosset. Seguramentsi un dia qualsevol els actors de l’escenari del carrer ens trobéssim un’altra mestressa amb una altre gos possiblement el rol comprensiu desapareixeria .Unes passes més avall el sr. De la bici-carretrepartint els diaris parla amb els portes d’une oficines que escombrem sempre a la mateixa hora i m’entres van parlant i saludant a tots el que passen aquella hora, ells ocupen també més de...