Biografia Rachmaninoff

Sergei Vasilyevich Rachmaninoff va néixer el dia 1 d’abril de 1873 Onega, Rússia. Provenia d’una família noble i tenien un remot parentesc amb el ducat de Moscou. Tenia dos germans i tres germanes. La música va ser part de la tradició familiar, ja que el seu besavi va ser violinista, la seva besàvia cantant i el seu avi i pare pianistes. De ben petit, Rachmaninoff ja demostrava tenirextraordinàries aptituds musicals, ja que tenia una oïda molt perspicaç.
Les seves aptituds com a pianista als sis anys van sorprendre a la que va ser la seva primera professora, Anna Dimitrieva Ornatzkaia. El futur de Sergei estava destinat per tradició a la carrera militar, però a causa de la ruïna i fuga del seu pare van fer que s’hagués de dedicar a la música per necessitats econòmiques. Gràcies a laseva professora, va aconseguir una beca per estudiar al Conservatori de Sant Petesburg, el 1882. A causa de les crisis familiars i les seves faltes a classe, va arribar a suspendre tots els exàmens, de manera que va perdre la beca.
La seva mare va arreglar el viatge i l’estada a Moscou per tal que el seu fill seguís estudiant piano, aquest cop amb Nikolai Zverev. En una classe magistral organitzadapel seu professor, va coneixer a Txaikovski, qui es convertiria en la seva principal influència durant els seus primers anys de compositor.
A Moscou vivia amb el seu mestre. L’entorn va propiciar que Rachmaninoff es decidís a preparar-se seriosament per entrar al Conservatori de Moscou. Amb Zverev va aconseguir gran part de la seva fenomenal tècnica interpretativa. Fins el 1885, no haviacompost cap obra, però l’ambient de Moscou el va introduir en aquesta pràctica que més tard es convertiria en el més important de la seva vida. El 1886 va estudiar harmonia amb Ladukim,i va ser quan Sergei va començar la seva primera obra, un arranjament de la Simfonia Manfred de Txaikovski. Altres obres primerenques són els Nocturns 1, 2 i 3, i un scherzo orquestral (escrits el 1887).
El 1888,Rachmaninoff va entrar finalment al conservatori de Moscou amb Antón Arensky com a professor d’harmonia i contrapunt i Sergei Taneyev com a professor de composició. Rachmaninoff sentia una gran admiració per aquest últim. Aquell mateix any va compondre la seva primera òpera, Esmeralda, i va començar a escriure la seva primera obra de cambra, una romança per a violí i piano. Al llarg de la seva estadaal conservatori va compondre vora trenta obres entre les que destaquen el Concert per a piano núm. 1 en fa sostingut menor i el poema simfònic Príncep Rostislav.
A causa de les preferències compositives de Sergei, a Zverev li preocupava que el seu alumne estigués perdent facultats com a pianista. Mai va haver-hi un acord entre l’alumne i el professor, de manera que el noi va decidir renunciar alconservatori, tot i que va demanar que se li avancessin els exàmens finals un any, de manera que va poder graduar-se el 1891, com a pianista. El seu nou professor va ser Alexander Ziloti, estudiant de Liszt. El 1892 va dedicar-se a escriure algunes obres per a piano i un capritx orquestral, mentre preparava el seu examen final per a graduar-se també en composició. Va presentar la seva òpera Alekoi va obtenir el reconeixement més alt, la Medalla d’or com a compositor. Es va donar a conèixer a Moscou quan es va presentar l’òpera al teatre Bolshoi el 1893, dirigida per Txaikovski. El 1893, a causa de la mort d’aquest, va compondre el Trio Elegiaque, en la seva memòria.
Rachmaninoff es va casar amb una cosina seva, Natalia Satina. Més endavant van tenir dues filles, Irina i Tatiana. Vanviure a una mansió en un entorn idíl•lic, on va poder compondre 39 de les seves 45 obres publicades. Començava a ser considerat un dels més grans de la seva època. El 1985 va dur a terme una gira acompanyant a la violinista italiana Teresina Tua. Als 24 anys ja era reconegut per tota Rússia com a pianista, compositor i director.
A Ivanokva va acabar la seva primera Simfonia en re menor. Un anys...