Transmision De Señales De Ecg

Universitat Oberta de Catalunya |
Bases per a la integració de les TIC en els serveis sanitaris |
Prova d’Avaluació Continua 3- PAC 3 |

Antonio Maria Bahamón Lizcano07/05/2012 |

TRANSMISSIÓ DE SENYALS ECG EN TEMPS REAL
Per la transmissió de senyals, la norma SCP-ECG permet gestionar dos tipus de compressió:
• L'esquema denominat "high compression"
•Compressió amb eliminació de redundància
En els dos esquemes, a les mostres obtingudes se li aplica un algoritme de diferències per eliminar la correlació entre mostres, i una codificació Huffman segons una taula emmagatzemada a l'arxiu SCP. Aquest és un tipus de compressió que no perd informació (lossless algorithm).
L'arxiu SCP està conformat per seccions. Cada secció és un conjunt de dadesespecificades dins de la norma . Estan especificades 12 seccions, tot i que s'ha deixat la possibilitat que els fabricants defineixin fins a la 1024. Es recomana l'ús d'una mateixa estructura per a cada secció.

PROTOCOL DE TRANSMISSIÓ.
La norma SCP proporciona un protocol de transmissió de baix nivell per a l'enviament d'un arxiu adquirit en un electrocardiògraf (cart) a un ordinador(host). Aquest protocol especifica el tipus de connexió, les trames d'enviament, els missatges i la màquina d'estats per a la transmissió-recepció. Les aplicacions treballen sobre aquest protocol. S'especifica un esquema de compressió molt elaborat i amb altes taxes de compressió que es fa imprescindible per a una transmissió eficaç.
NECESSITAT D'ESPECIFICAR UN MECANISME DE COMPRESIÓN
Unodels punts de més treball per al grup SCP-ECG va ser el de la compressió de les dades. Les raons fonamentals per utilitzar un mecanisme de compressió serien: Millorar l'eficiència en la transmisión I augmentar la capacitat d'emmagatzematge.
Si es volen transmetre dades a través d'un canal de comunicació amb un ample de banda limitat, s'ha de comprimir la data per aprofitar millor les sevescaracterístiques . Si, per exemple, s'envien 90 Kb (la mida mitjana d'un ECG de 12 canals de 10 segons de durada) a través d'un mòdem de 2800 bps, es trigarien 6 minuts aproximadament. Depenent de l'aplicació, aquest temps podria ser acceptable o no però, suposant que es vol realitzar una anotació, quant de temps duraria la consulta?. Per això, s'ha insistit tant en especificar un esquema decompressió estàndard.
Per tant, algunes característiques importants a l'hora de comprimir les dades d'un ECG serien:
• Observar si es perd o no informació. Paràmetres de mesura
• Determinar l'efecte qualitatiu del senyal. Opinió del personal clínic
• Calcular i comparar l'efecte de la compressió sobre les mesures preses en el senyal original.
Un arxiu SCP hade tenir obligatòriament dues seccions, la 0 i la 1. A més dels 6 bytes de la capçalera de l'arxiu. A la secció 0 és obligatori que sigui present la informació de cada secció, i si la secció no és present es posarà longitud 0 i índex 0 també. Per tant, la secció 0 sempre tindrà la mateixa longitud que són 136 bytes. En realitat això no és cert ja que si algun fabricant especifica altre tipus desecció s'ha d'afegir aquí, però en les nostres consideracions es prenen només 12 seccions.
La secció 1 és obligatòria, però no tota la informació que s'hi especifica. Els camps que són obligatoris són la identificació del pacient i del dispositiu i la data i hora de l'adquisició. La longitud aproximada, depèn dels bytes emprats per codificar cada camp, de la secció 1 és de 50 bytes. Pertant, amb els 6 bytes del principi, 136 d'una secció 0 típica i 50 de la secció 1, tindríem prop de 200 bytes que és la longitud mínima d'un arxiu SCP.
La pregunta plantejada de modificar la forma de almacenr la informació per millorar la transmissió de senyals ECG en temps real em faria pensar en les següents possibilitats:
. A la secció 3 que defineix els canals d'adquisició...