Trabajos uni

És evident que totes les teories i enfocaments que em anat veient en les diferents lectures ens donen una perspectiva més amplia de l’estudi del desenvolupament humà. Em passat de teories mésestàtiques al dinamisme que el desenvolupament mereix, de donar vital importància a allò innat o a allò aprés per passar a la combinació dels dos. Em vist com des de la teoria sistèmica( també anomenadaecològica) es contempla la connexió entre els individus i tot el que el rodeja que contínuament interactuen.
Aquesta perspectiva que no te res a veure amb les teories que havíem vist fins ara, de cairemés reduccionista, parla de totalitat, el desenvolupament és dona basant-se en la coevolució del subjecte amb totes les parts que el rodeja, substitueix els conceptes que parlaven de sumativitat. Totaixò ha implicat un canvi en la manera de pensar que tenim sobre l’educació, agafant a tot el que forma part d’aquest procés: família, professors, alumnes...com s’organitzen, interactuen i l’estructuraque conformen. Totes les relacions que es donin marcaran i formaran part del desenvolupament humà. Piaget dona molta importància a les etapes que marcaran a l’individu i el seu desenvolupament, aquestdesenvolupament ve marcat per la continua recerca del seu equilibri amb el medi que l’envolta. Per ell, el coneixement es forma a partir de la interacció del subjecte amb el medi físic, fins aquíestaríem d’acord, però també apunta que els processos biològics que es donen són per a tots els individus igual, així que tots els individus van passant per les diferents etapes i la potencialitatcognoscitiva d’aquests depèn de l’etapa de desenvolupament en la que es trobin. En contrapunt d’aquesta visió més biològica, trobem una altre perspectiva de caire més social, Vigotsky, per ell elconeixement és el resultat de la interacció entre el subjecte i el medi, fins aquí diríem que igual que per Piaget, però Vigotsky apunta al medi social, no només físic, ja que per ell els individus en el...