Tirant lo blanc

Guillem de Varoic, un cavaller de gran fama que resideix en terres angleses, decideix marxar a Terra Santa complerts els cinquanta-sis anys per redimir els pecats comesos durant la seva vida, fent-se passar per mort abans d’anar-se’n, amb la fi de tornar a Anglaterra per viure de les almoines com un ermità sense que ningú el reconegui. Una vegada torna a Anglaterra el rei es troba amb l’amenaçad’un exèrcit moro, la qual cosa fa que després de nou batalles s’hagi de refugiar al castell de Varoic, fortalesa on es presenta una dona que li comunica que per salvar el seu regne deurà de nombrar capità del seu exèrcit el primer captaire que trobi pel carrer. L’endemà Guillem troba el rei i aquest li ofereix el comandament, l’ermità li dona les gràcies i accepta, així com també li comunica elsseus coneixements en granades que s’incendien amb aigua. El pla de tàctica serà el següent, doncs: l’ermità deixarà granades per la nit als campaments moros i les encendrà, així quan arribi l’exèrcit del rei els agafaran d’imprevist. En Guillem li aconsella també que es mostri feliç davant els soldats per retornar així l’optimisme a aquells que es creguin ja vençuts. El rei compleix les seves ordresi li proporciona materials per poder fabricar les granades que immediatament l’ermità, vestit de moro, disposa al campament dels enemics, provocant així un gran incendi que procura la victòria a l’exèrcit anglès. Poc després de que el rei moro marxi al veure la gran matança que sofreixen els seus homes el, rei anglès rep una carta on el rei de Gran Canària repta al d’Anglaterra en un combat quedecidirà qui es queda les terres, el rei anglès renuncia a la corona a favor del comte ermità que proporciona la victòria per Anglaterra, però els sarraïns no compleixen amb la seva part i succeeixen guerres fins que són eliminats definitivament. En Guillem es dóna a conèixer davant la seva dona que li demana que es quedi al seu costat però ell s’hi nega i, retornant la corona a l’antic rei, torna ala vida ermitana.

Temps després el rei d’Anglaterra prepara el seu casament amb la filla del rei de França i per celebrar-ho fa córrer la veu de que anomenarà cavallers a alguns homes. Tirant lo Blanc viatja amb el seu cavall per rebre l’ordre de cavalleria però esgotat s’adorm sobre l’animal i aquest es desvia del camí, arribant fins una casa allunyada on intenta veure aigua de la font. Allàhi viu l’ermità, que en veure’l, mira fixament Tirant fins que aquest obre els ulls i desperta. Tirant es presenta i li comenta quins són els seus plans i què pretén fer en terres angleses, l’ermità, en veure que Tirant no acaba de saber què és l’ordre de cavalleria, inicia un debat sobre els cavallers i l’ordre i li llegeix el llibre que ell s’està llegint i que parla sobre el tema, al acabarl’hi regala i Tirant li fa la promesa de que tornarà per explicar-li les seves gestes durant les noces del rei. Tirant torna a veure l’ermità però és Diafebus, el seu cosí, qui li diu que Tirant ha estat el millor cavaller i manat com a tal pel mateix rei d’Anglaterra. Aprofita també per explicar-li la seva victòria front el senyor de Muntalt on Tirant li deixà decidir si volia viure avergonyit omorir guardant el seu honor i, com que per aquells temps l’honor d’un cavaller era força important, el senyor de Muntalt va preferir morir, fou així com Tirant li clavà l’espassa des de l’ull i la passà pel seu cap. Però no li explica només això, sinó que després li relata com Tirant li demana un fermall a Agnès, filla del duc de Berrí, i amb això provoca l’enuig del senyor de Vilesermes que el reptaa un combat, escollint ell mateix les vestidures i les armes de defensa i atac. Finalment guanya Tirant, encara haver rebut varies ferides mortals. Diafebus segueix explicant-li les gestes de Tirant durant les noces del rei, acabant amb el relat de com el rei d’Anglaterra institueix l’orde de la Garrotera. L’orde de la Garrotera consta de vint-i-cinc cavallers (amb el rei en són vint-i-sis)...