TESTAMENT VITAL definitiu

EL TESTAMENT VITAL 
El testament vital és un document que consta d’unes instruccions prèvies, on qualsevol 
persona major d’edat, amb capacitat d’expressió, pot manifestar per escrit. En aquest 
document es deixa per escrit les voluntats d’un pacient sobre els tractaments mèdics en 
cas de que la persona estigui terminal o sense capacitat d’expressió pròpia. També s’hi poden escriure el destí del seu cos i els seus òrgans en cas de que mori. És un document 
legal que ha de ser firmat davant la presència d’un notari, de 3 familiars o testimonis (que 
firmaran en el document per haver fet acte de presència en el moment de la redacció del 
testament vital) i d’un personal de l’administració (encarregat del Registre D’Instruccions Prèvies). Redactar aquest document té un cost nul o inferior a 50 euros si es prefereix 
redactar davant d’un notari. També hi ha la possibilitat de modificar­lo en el cas de que el 
pacient o persona que l’escriu ho vulgui, sempre que el modifiqui la mateixa persona que 
l’ha escrit (titular). Els pacients tenen dret al respecte a la dignitat humana, a ser informats sobre tots els tractaments als quals seran sotmesos, a la lliure elecció dels tractaments i 
a negar­se a ells, a establir el testament vital, a la confidencialitat i a la història clínica. 
Aquest document facilita el coneixement dels desitjos i valors que un pacient vol, així 
d’aquesta forma, es respecta els drets i la dignitat sobre els seus pensaments. Sempre i 
quan les paraules que hi hagin escrites en el document, s’acabin respectant.  En el cas de que aquest document no estigui escrit quan una persona estigui terminal o necessiti una 
decisió sobre algun tractament i no sigui capaç d’expressar­la, el metge és l’encarregat de 
parlar amb un familiar del pacient, informar­lo, i prendre la decisió. 
 
IMPLICACIONS ÈTIQUES I LEGALS: 
El testament vital involucra qüestions ètiques i legals: Ètiques: El testament vital genera molt problemes ètics, entre ells hi ha l’aproximació amb 
l’eutanàsia. Molta gent interpreta la legalització del testament vital com un pas cap a la 
legalització de l’eutanàsia, altres ho neguen. Hi haurà gent que pensarà que està bé i 
d’altra que creurà que està malament.  Molta gent no sabrà quines són les seves 
preferències en cas d’una malaltia terminal, i la majoria de la gent sap poc dels procediments existents per prolongar la vida. Com a conseqüència molta gent pensa que 
és inútil.  
­ Hi ha gent que pensa que el testament vital es fa en el present, i per tant no val en 
situacions concretes. Una persona pot  prendre decisions diferents en diverses 
circumstàncies. Per això el testament vital bloquejaria la nostra llibertat. Per exemple: En el cas que una malaltia impedís al malalt comunicar­se amb els altres, i hagués canviat de 
decisió, el testament vital no ho deixaria fer. Per això hi ha gent que pensa que el 
testament vital atura l’autonomia del pacient. Hi ha gent que pensa que el testament vital 
és rígid, no flexible, inadequat a expressar la nostra llibertat i autonomia. No es pot dir que 
es pot canviar mentre s’està conscient perquè el valor del testament vital és precisament per quan ja no s’està conscient i es impossible canviarlo. 
­ Molta gent pensarà que el testament vital no hauria d’existir perquè les decisions que 
nosaltres prenem quan estem malalts, de vegades són diferents en comparació a les que 
prenem quan estem sans. 

­ Altra gent pensa que el testament vital de vegades limita les eleccions de teràpies futures. Ningú pot percebre el desenvolupament de la medicina. El testament vital 
impediria nous descobriments. 
Legals: El testament vital està emprat per unes lleis que el justifiquen i el defensen 
legalment. A Espanya ha adquirit un estatus legal amb la publicació d’una llei ( 41/2002). 
La llei regula els registres de caràcter públic denominats testaments vitals. En totes les ...