Teoria Carner

Josep Carner.


Els primers anys del noucentisme i la fixació d’una poètica militant.

Al Primer llibre de sonets ja s’entreveu el Carner noucentista.
Aquest noucentisme serà pal·lès també aEls fruits saborosos, Segon llibre de sonets i Verger de les galanies.
Seran uns reculls d’una poètica militant:
Utilització del pretext com a punt de partida. De la vida quotidiana. Això dóna lapossibilitat de poetitzar sobre qualsevol cosa.
La realitat es sotmet a un procés literari artificiós. Es vol crear una quotidianitat ideal. Es pretén fundar la “Catalunya ideal”.
Això demana unalectura ideològica.

Un dels recursos més habitual és el distanciament: es crea un món de ficció a mida de les necessitats i desitjos. Allò que no es controla o no s’entén no hi té cabuda.Recursos:
Ironia: Implica un distanciament i condiciona la composició:
El poema guanya valor com a text literari. Enriqueix la composició.
Destrascendentaluitza. Relativitza la importància de tot.Ajuda a descobrir la bellesa i a més HUMANITZA i apropa el text.
Actua com a element de civilitat pròpia dels catalans. Una societat irònica és una societat madura.
Tractament objectiu. Marca lafrontera entre la VIDA i la LITERATURA. La primera persona apareix poc (Carner parla d’ell mateix en tercera persona).

Replantejament del dualisme camp-ciutat. La ciutat és el terreny propi delsnoucentistes, però la base de la ideologia la troben al CAMP i a la TRADICIÓ.

ELS FRUITS SABOROSOS.
Doble pretext:
Fruit, que dóna títol. A més marca metafòricament l’estadi de la vida de l’homedel que es parlarà:
Primavera  Infantesa.
Estiu  Maduresa.
Tardor-Hivern  Vellesa.
Reflexió sobre el pas del temps. Estereotipada:
Infantesa  Innocència.
Maduresa  Serenor
Vellesa Resignació.
L’objectiu és la fixació d’uns valors morals: previsió, domini de la natura, seny, serenor, control de les situacions, valoració dels detalls…




VERGER DE LES GALANIES.
Línia...