TEMA 7. DINÀMICA EXTERNA DEL PLANETA
Páginas: 16 (3825 palabras)
Publicado: 11 de marzo de 2014
TEMA 7. DINÀMICA EXTERNA DEL PLANETA
1. La meteorització de les roques. Els agents atmosfèrics
Als vessants de les muntanyes podem trobar pedres de formes i mides diferents. De vegades, la quantitat de fragments rocosos acumulats és molt gran, i la procedència és evident: s'han desprès de les roques que formen la muntanya. Com es produeixen aquests fragments? Què passa amb aquestsfragments un cop s'han desprès?
Els fragments de roca de qualsevol mida, composició i procedència reben el nom de clasts.
Les roques exposades a la intempèrie es van deteriorant i acaben fragmentant-se i originant els clasts que s'acumulen als vessants.
La fragmentació de les roques és produïda pels agents atmosfèrics:
La pluja i la neu mullen les roques i causen la dissolució delsminerals que les componen. També provoquen diverses reaccions químiques que alteren els minerals i fan disminuir la resistència de la roca.
Els canvis de temperatura ocasionen la dilatació de les roques quan el sol les escalfa i la contracció amb el fred nocturn. Aquests canvis de volum poden arribar a esquerdar-les.
La congelació de l'aigua que s'infiltra a les esquerdes de les roques les sotmet aunes tensions fortíssimes, que acaben trencant-les. Aquest procés s'anomena gelifracció.
El resultat és el trencament i la disgregació de les roques. Els clasts resultants van caient vessant avall, i s'amunteguen al peu del relleu.
Les acumulacions de fragments rocosos als vessants dels relleus reben el nom de tarteres.
La meteorització és el conjunt de processos causats pels agentsatmosfèrics que provoquen el trencament i la disgregació de les roques.
Els clasts no romanen sempre al lloc on cauen. La meteorització els continua afectant: els fragmenta encara més, i altera i dissol els minerals que els componen.
Alguns minerals, com els feldspats i les miques, en alterar-se per mitjà de reaccions químiques es transformen en argiles. Això fa que la roca de la qual formen partaquests minerals s'esmicoli amb facilitat i origini clasts cada vegada més petits i un residu argilós.
La meteorització és més eficaç com més agressius i extrems són els agents atmosfèrics:
En zones on els canvis de temperatura són freqüents i molt bruscos.
En climes molt freds, en els quals és freqüent la congelació i la descongelació de l'aigua.
En zones on l'atmosfera està contaminada i lapluja pot contenir àcids en dissolució. La pluja àcida és un agent de meteorització eficaç.
2. Els processos de meteorització
· No totes les roques es meteoritzen amb la mateixa facilitat, ni tampoc totes són sensibles als mateixos processos de meteorització.
La quarsita, per exemple, és una roca molt dura; està formada pràcticament per un sol mineral, el quars, que és moltresistent i no s'altera químicament. Ara bé, la seva pròpia rigidesa fa que es trenqui amb facilitat quan l'aigua s'infiltra en una esquerda i es congela.
El granit és una altra roca molt dura i resistent, però les miques i els feldspats que el formen s'alteren fàcilment quan l'aigua de pluja és lleugerament àcida o duu diòxid de carboni en dissolució. Aleshores, aquests minerals es transformen enargiles i el granit s'esmicola amb facilitat.
Els processos de meteorització es classifiquen en tres grups:
Meteorització mecànica. Té lloc quan les roques es fragmenten a causa de les dilatacions i les contraccions, dels esforços produïts per la congelació de l'aigua dins les esquerdes de les roques o dels impactes d'altres roques en caure.
Meteorització química. Té lloc quan la disgregacióde les roques és deguda a reaccions químiques que alteren els minerals que les constitueixen.
Meteorització biològica. És deguda a l'acció dels éssers vius. Aquests poden provocar el trencament de les roques, especialment les arrels dels vegetals, que s'introdueixen per les esquerdes i hi exerceixen pressió.
D'altra banda, moltes plantes, algues i fongs produeixen substàncies químiques que...
1. La meteorització de les roques. Els agents atmosfèrics
Als vessants de les muntanyes podem trobar pedres de formes i mides diferents. De vegades, la quantitat de fragments rocosos acumulats és molt gran, i la procedència és evident: s'han desprès de les roques que formen la muntanya. Com es produeixen aquests fragments? Què passa amb aquestsfragments un cop s'han desprès?
Els fragments de roca de qualsevol mida, composició i procedència reben el nom de clasts.
Les roques exposades a la intempèrie es van deteriorant i acaben fragmentant-se i originant els clasts que s'acumulen als vessants.
La fragmentació de les roques és produïda pels agents atmosfèrics:
La pluja i la neu mullen les roques i causen la dissolució delsminerals que les componen. També provoquen diverses reaccions químiques que alteren els minerals i fan disminuir la resistència de la roca.
Els canvis de temperatura ocasionen la dilatació de les roques quan el sol les escalfa i la contracció amb el fred nocturn. Aquests canvis de volum poden arribar a esquerdar-les.
La congelació de l'aigua que s'infiltra a les esquerdes de les roques les sotmet aunes tensions fortíssimes, que acaben trencant-les. Aquest procés s'anomena gelifracció.
El resultat és el trencament i la disgregació de les roques. Els clasts resultants van caient vessant avall, i s'amunteguen al peu del relleu.
Les acumulacions de fragments rocosos als vessants dels relleus reben el nom de tarteres.
La meteorització és el conjunt de processos causats pels agentsatmosfèrics que provoquen el trencament i la disgregació de les roques.
Els clasts no romanen sempre al lloc on cauen. La meteorització els continua afectant: els fragmenta encara més, i altera i dissol els minerals que els componen.
Alguns minerals, com els feldspats i les miques, en alterar-se per mitjà de reaccions químiques es transformen en argiles. Això fa que la roca de la qual formen partaquests minerals s'esmicoli amb facilitat i origini clasts cada vegada més petits i un residu argilós.
La meteorització és més eficaç com més agressius i extrems són els agents atmosfèrics:
En zones on els canvis de temperatura són freqüents i molt bruscos.
En climes molt freds, en els quals és freqüent la congelació i la descongelació de l'aigua.
En zones on l'atmosfera està contaminada i lapluja pot contenir àcids en dissolució. La pluja àcida és un agent de meteorització eficaç.
2. Els processos de meteorització
· No totes les roques es meteoritzen amb la mateixa facilitat, ni tampoc totes són sensibles als mateixos processos de meteorització.
La quarsita, per exemple, és una roca molt dura; està formada pràcticament per un sol mineral, el quars, que és moltresistent i no s'altera químicament. Ara bé, la seva pròpia rigidesa fa que es trenqui amb facilitat quan l'aigua s'infiltra en una esquerda i es congela.
El granit és una altra roca molt dura i resistent, però les miques i els feldspats que el formen s'alteren fàcilment quan l'aigua de pluja és lleugerament àcida o duu diòxid de carboni en dissolució. Aleshores, aquests minerals es transformen enargiles i el granit s'esmicola amb facilitat.
Els processos de meteorització es classifiquen en tres grups:
Meteorització mecànica. Té lloc quan les roques es fragmenten a causa de les dilatacions i les contraccions, dels esforços produïts per la congelació de l'aigua dins les esquerdes de les roques o dels impactes d'altres roques en caure.
Meteorització química. Té lloc quan la disgregacióde les roques és deguda a reaccions químiques que alteren els minerals que les constitueixen.
Meteorització biològica. És deguda a l'acció dels éssers vius. Aquests poden provocar el trencament de les roques, especialment les arrels dels vegetals, que s'introdueixen per les esquerdes i hi exerceixen pressió.
D'altra banda, moltes plantes, algues i fongs produeixen substàncies químiques que...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.