TÀRRACO

Tàrraco, com a conseqüència directa de les favorables condicions estratègiques i de la
immillorable situació geogràfica, va esdevenir la base principal de les campanyes militars de la Segona GuerraPúnica (218 aC) -de fet, la seva fundació s’associa directament a la família dels Escipions- i, posteriorment, de les operacions de conquesta del territori hispànic. Tot això va implicar la fundaciód’un praesidium militar a la part alta de la ciutat, que en hora ben primerenca va incorporar un potent recinte emmurallat per garantir-ne la protecció. D’aquesta manera Tarraco va consolidar el seuprotagonisme en el procés de romanització d’Hispània, alhora que afirmava les bases que li permetrien assumir la capitalitat, un cop acabada la pacificació del territori. En el segle I aC. dos fetsimportants marquen l’esdevenidor de la ciutat: en primer lloc, la concessió a la ciutat de l’estatut de colònia de dret romà (a partir d’aquest moment, la ciutat pren el nom de Colonia Iulia VrbsTriumphalis Tarraco, títol obtingut gràcies a Cèsar després de la victòria contra els pompeians a Hispània, o a Octavi August, que va establir-s'hi durant els anys de les guerres càntabres). Llavors Tàrracoesdevingué durant tres anys la capital de l’Imperi Romà (27-24 aC). Així mateix es va convertir en capital de la província de la Hispània Citerior Tarraconense, la més gran de tota Hispània, a més delseu propi conuentus o districte judicial. A partir d’aquest moment s’inicia un programa destinat a dotar la capital de la província del nivell urbanístic i monumental adient, del qual en són bonamostra el fòrum, l’amfiteatre o el circ, que ocupava un lloc central en la distribució urbana de la ciutat, i, ja als voltants de la ciutat, l’Arc de Berà, l’aqüeducte de les Ferreres o la Torre delsEscipions. La importància de la ciutat, una de les més grans d’Hispània pel nombre d’hectàrees ocupades, unes 70, es va mantenir fins a mitjan segle III dC. Dues són les peculiaritats que distingeixen...