Pac2 No Podrà Sa Compassió Fer Tornar Mon Bras

No podrà sa compassió fer tornar mon bras
arrera

L’home (entenent aquesta paraula com ésser humà) sempre s’ha fet preguntes
per satisfer dubtes existencials, d’on venim? Com som? Per què som diferents?
Per respondre aquests interrogants, s’han estudiat durant la història diferents
aspectes de les persones, tant l’evolució biològica, com el desenvolupament i
les formes de les diferentscultures i le s diferències entre les seves estructures
socials.
A aquesta cerca de respostes sobre l’altre i la seva representació , és el que
en diem antropologia, i més específicament etnografia o antropologia social, si
l’estudi es centra en el comportament social dels altres o l’estructura de les
relacions socials establertes, i la diversitat de cultures. Per tant s’assumeix “que
l’ésserhumà és un ésser de cultura, identificant -lo en major o menor mesura
amb aquesta” (mòdul 2, p.9). Aquesta afirmació ha portat al so rgiment de
diferents definicions de cultura, com la que aporta B. Tylor en la seva obra
Primitive culture (1871) “La cultura o la civilización, tomada en su amplio
sentido etnográfico, es ese complejo conjunto que incluye el conocimiento, las
creencias, lasartes, la moral, las leyes, las costumbres y cualesquiera otras
aptitudes y hábitos adquiridos por el hombre como miembro de la sociedad.[...]”
Durant el segle XIX l’antropologia es va decantar en pensar que tal i com els
organismes havien evolucionat biològicament (teoria de l’evolució i la selecció
natural de Darwin), així havien d’haver evolucionat els diversos pobles i
cultures, d’estructuresmés simples a més complexes (evolucionisme).
Encara que l’explicació de l’evolució d’estructures socials o cultures atenia a la
idea de continuïtat entre grups humans, aquesta tornava a deixar a l’ésser
humà a la part més alta de l’estratificació natural. De la mateixa manera que
es tenia aquesta convicció, o creença, també es creia en la superioritat d’unes
cultures respecte altres, ja que,aquestes evolucionaven; entenent evolució
com a progrés, existien cultures primitives (societats poc desenvolupades) i
cultures més complexes (societats desenvolupades i dominants), aquest punt
de vista es va anomenar darwinisme social.
Des d’aquesta perspectiva antropològica, la representació dels altres que es va
fer o la visió de l’alteritat era totalment etnocéntrica i/o sociocèntrica; jaque,
totes les estructures socials, tradicions i cultures diferents a la cultura Eur opea
occidental que es coneixi en fins aleshores, es consideraven inferiors per
comparació amb la pròpia cultura. I per tant, se les podia millorar apropant-les
a la cultura dominant i vàlida de l’home blanc europeu.

Aquesta visió negativa del colonialisme és la que tenim ara amb la perspectiva del temps;en el aquell moment, les incursions o intervencions es feien en nom del bé,
és a dir, es feien “per el dret de promoure el bé al món, fins i tot en contra de la
voluntat d’aquells que es neguen a acceptar aquest bé” (Halliday, F. 2006).
No es feia una observació objectiva de la manera originària de viure dels
“salvatges”, com se’ls anomenava, sinó que se’ls considerava inferiors, en
primerlloc biològicament, en segon lloc en cultura, educació i política, i per
últim, encara que no per això menys important en aquell moment, en religió i
creences. La comparació era inevitable. Amb aquesta creença de
superioritat, es van veure en l’obligació com a bons colonitz adors i portadors
de “salvació”, d’ajudar-los a canviar, a convertir-se en una còpia semblant al
que eren ells, al queera la seva cultura. Els ensenyaren a creure en el seu Déu
(evangelitzar), els ensenyaren a treballar, a recol ·lectar en massa per produir
riqueses, encara que fossin per altres; a fer treballs que no coneixien perquè no
els necessitaven, etc. Aquestes intencions, es van considerar com a
solidaritat, ja que els ajudaven, perquè creien que tots els éssers humans
havien de tenir valor moral i...