PAC 2

HISTÒRIA DE L'EDUCACIÓ SOCIAL
PAC 2.



El origen de l'educació social es remunta a França, on el models professionals i de formació que hi havien, han sigut els que han influït considerablement en la manera de concebre l'educador social que tenim actualment avui en dia.
D'aquella època (SegonaGuerra Mundial, 1945), poden parlar que els primers educadors que apareixen formaven part del escoltisme i el temps del lleure. També hi trobem els professionals que treballaven en internats, reformatoris i centres especials per a persones amb discapacitats. Aquests no tenien una formació adequada i la seva feina estava més encaminada cap a la vigilància que no pas cap a l'educació.
No es fins lapublicació de la Llei del 1945 on s'inicia el camí cap a la professionalització dels agents de l'educació social perfilant les seves tasques i funcions degut a les mancances que tenien nens i adolescents que degut a la guerra s'havien quedat sense res.
Apareixen els primers models educatius, el familiar (l'educador passava a ser el germà gran) el familiar- carismàtic, (entra a formar part lapsicologia com a mètode reeducatiu de menors), i el curatiu (es comença a parlar de la parella pedagògica i es deixa a una cantó la referència familiar basant-se únicament en la tècnica. En aquest model, es proposa treballar tècnicament els nens que presenten inadaptacions).
Amb l'aparició d'aquests tres models comencen a aparèixer les primeres dificultats sobre la pràctica de l'educació social i larelació amb els nens. I a partir d'aquí també apareixen altres problemes que fan referència a la formació dels educadors. Es comença a veure i a plantejar que no és suficient una educació absenta de professionalització. Veient tota la problemàtica existent, al final es crea a França una formació parauniversitària.
Mentrestant a l'estat Espanyol, més concretament a Catalunya a finals del s:XIXprincipis del s:XX, apareixen dos moviments que donaran l'impuls necessari i definitiu per que aparegui la figura de l'educador especialitzat: 1. la nova concepció de la infantesa on es situa el nen com a protagonista de l'educació i 2. Els plantejaments higienistes ( corrent de pensament i un espai compartit per metges i pedagogs centrats principalment en temes relacionats amb la salut del cos)avalats pels avenços en medecina i al mateix moment dues línies d'actuació: 1. de caràcter institucional i 2. Totes les accions relacionades amb l'educació del lleure.
Així com ha França existia l'escoltisme i és on apareixen els primers educadors, a Catalunya cap a principis del s:XX, es en els esplais on comencen a sorgir aquestes iniciatives educatives.
Durant tot aquest temps, apareix gentvinculada amb la protecció als infants a Catalunya que havien demanat figures professionals i formades per dur a terme aquesta tasca. En aquest cas no podem deixar de mencionar a Josep Joan Piquer i Jovér (1911-1985) que va ser el director del Laboratorio Psicotécnico del Tribunal Tutelar de Menores del 1939 al 1970. Piquer reclamava la figura del educador especialitzat pel simple motiu que el personalque treballava en les institucions de menors no tenien una formació específica. Com a França, l’educador substituiria als anomenats vigilants, zeladors.
Veient la clara reclamació que hi havia d’educadors especialitzats i d'establiment d'escoles per a educadors especialitzats, Frederic boix (creador del institut GENUS) es posa en contacte amb Toni Julià. Havia arribat el moment de crear uncentre de formació per a formar a gent.
Toni Julià va realitzar els seus estudis a la Escuela de Educadores Especializados Saint Simon sent el primer català i espanyol que rep una formació específica en aquest camp. El seu interès per aquest camp va ser pel seu compromís amb el escoltisme i per la seua experiència amb nois d’acollida amb discapacitats. Mes tard treballa com a educador a París en el...