Mural de la Conquesta de Mallorca (català)

Autor: Anònim, conegut com el Mestre de la Conquesta de Mallorca.
Títol: Conquesta de Mallorca
Tècnica: Fresc traspassat a tela
Mides: Tres panells. Mides178,2 x 530,5 cm 182,3 x 425,8 cm i 153,6 x 412,4 cm × 4 cm
Lloc d’ origen: Sala de la conquesta de Mallorca, Palau Aguilar, Barcelona.
Procedència: Barcelona: MNAC.
Descripció de l’obra: Obra atribuïda a un autor anònim, a quis’atribueix també el retaule de Santa Úrsula d’Artà, a Palma de Mallorca.
L’obra que ens ocupa té un marcat caràcter polític. Es tracta d’una glorificació de la figura de Jaume I i de les seves victòries (i, per extensió, es valoritza la figura dels regnants posteriors), segurament executada amb intencions laudatòries. És una obra pintada en tres panells, i es llegeix de dreta a esquerra.
Aquesta obra sensdubte pren com a fonts històriques El Llibre dels Feyts i les Cròniques de Bernat Desclot (principalment d’aquest darrer), i relata quatre fites de la conquesta de Mallorca: les Corts de Barcelona el 23 de desembre de 1228, la batalla de Portopí, el setge a Madina Mayurqa i l’assalt final de la fortalesa àrab.
Del primer panell se’n conserva molt poc, amb prou feines dos petits fragments, deguta que en temps posteriors a la realització de l’obra es va tirar part de la paret per a fer-hi una porta, però es pot veure, a baix a la dreta, un conjunt de persones benestants mirant cap a l’esquerra, segurament al rei i als concurrents nobles de les Corts. Hi ha una torre de defensa molt estilitzada, i un tros de la muralla de la ciutat de Barcelona amb el seu camí de ronda. A la dreta de latorre es pot veure el mar.També es pot veure, en l’altre fragment conservat, les teulades de la ciutat i un campanar que segurament pertany a la catedral romànica d’aquella època. En les esmentades Corts de Barcelona es decidí, segons expliquen les cròniques, la necessitat de conquerir les Illes per tal d’acabar amb la pirateria sarraïna. El fet, però, és que hi ha prou indicis que parlen de lanecessitat expressada per Jaume Ien un sopar previ a Tarragona de desviar l’agressivitat dels senyors feudals aragonesos i catalans cap a objectius externs i evitar revoltes, a banda de la necessitat de refermar la pròpia autoritat davant d’una camarilla de nobles acostumats a manipular un rei jove i poc experimentat. Jaume I va veure l’ocasió d’assolir ambdues fites sota el pretext de castigarl’enfonsament d’una nau catalana (un episodi confirmat per fonts àrabs).
Pel que fa al segon panell, trobem la batalla de Portopí. A la dreta es pot veure en Guillem de Montcada cavalcant puig amunt acompanyat d’un altre cavaller, envoltat de sarraïns i tacat de sang, que escenifica la seva mort en l’esmentada batalla. Aquest passatge, sens dubte, està inspirat en la Crònica de Bernat Desclot,finalitzada més o menys alhora que la pintura, ja que en el Llibre dels Feyts no s’especifiquen els detalls de la mort del senyor de Tortosa, donant tot el protagonisme a la reacció pietosa del rei per sobre del valor del finat. La batalla es desenvolupa cap a la dreta del plafó, i es pot veure, a dalt a l’esquerra, com les tropes catalano-aragoneses s’enfronten als sarraïns, que caminen per sobre els seuspropis ferits per a lluitar-hi.


En el tercerpanell, a la dreta, es representa el campament reial, a les afores de Madina Mayurqa. Envoltant el rei, que ocupa el centre de la composició, es troben en Berenguer de Palou (bisbe de Barcelona, amb mitra), NunoSanç (l’oncle del rei i home de confiança), i d’altres personalitats, identificats pels motius heràldics de les seves vestidures. Al’esquerra, una mica més a dalt, hi ha una tenda apartada, on departeixen Pero Maça i el comte d’Empúries, que segons sembla havia tingut algunes desavinences amb el rei per temes tàctics (tot i que, com s’esmenta més a baix en aquest escrit, podria donar-se el cas que aquest isolament tingui un significat polític addicional). A sota de la tenda del comte s’aprecia una estructura de fusta, atapeïda...