mitos

Unitat didàctica 2

LES MEDIACIONS RELIGIOSES



















Nom i cognoms:
Curs:
Data:



1-. ELS MITES I ELS RELATS

Anteriorment hem definit mediació com a totes les accions que una persona religiosa duu a terme per posar-se en contacte amb la divinitat. Les quatre mediacions més importants són el mite, l’oració, el ritu i lamoral. Comencem pel mite.

El mite és un relat, situat en un temps remot, en què apareix Déu com a personatge, juntament amb els éssers humans i altres elements naturals. Té la funció de respondre a determinades preguntes religioses que les persones s’han fet al llarg de la història: d’on ve el món, què passa després de la mort,...

Els mites més coneguts són els que es refereixen a l’origendel món. Són els mites sobre la creació. Gairebé totes les religions tenen un mite sobre la creació.

La persona religiosa vol saber d’on ha sorgit tot el que existeix i elabora un relat on fa intervenir Déu com a origen del món i de la vida. Un exemple és aquest relat dels indis hopi:




Al principi, l’aigua cobria el món gairebé completament. Aleshores, les deesses de l’Est i de l’Oestvan fer que la terra s’alcés fora de l’aigua.

“En passar per damunt del món, el sol es va adonar de la nova terra i li’n va parlar a la deessa de l’Oest, tot dient-li que no hi havia vist cap senyal de vida.

La deessa de l’Oest va crear una gran quantitat d’ocells i d’animals. La deessa de l’Est va modelar primer una dona d’argila i després un home i els va recobrir amb un vel. En acabartotes dues deesses van cantar plegades per donar vida a aquestes figures, els va ensenyar un llenguatge i els va explicar com tenir cura de la terra.”

Dels indis hopi, Arizona





ACTIVITAT 1

1- Llegir amb atenció els principals tipus de mites que hi trobes a continuació.

2- Comparar en forma de redacció els dos exemples de mites que es proposen sobre cadascun dels temes quees presenten.







PRINCIPALS TIPUS DE MITES

A) Mites sobre la creació del món.

Els mites de les cultures arcaiques han volgut respondre sempre i, en primer lloc, una de les qüestions que tot ésser humà es pregunta: per què existeix el món, per què existeix el cel i la terra, què hi havia abans que tot fos com ara és.

Un mite siberià diu:

“al principi no hi havia terra,només l’oceà. Ülgan, el gran creador, baixà per domar la terra, però no sabia com fer-ho. En la superfície de l’aigua va distingir una acumulació de fang que semblava tenir la forma d’un cos i una cara. Ülgan va bufar l’alè de vida al fang, va anomenar Erlik a la criatura i la va convertir en el seu amic i company.
Un dia, sota la forma de dues oques salvatges negres, volaven sobre l’aigua. Erlik,sempre orgullós i ple de jactància, va volar massa alt i, esgotat va caure a l’aigua.
Mentre s’enfonsava, ofegant-se, cridà demanant auxili i Ülgan va tirar d’ell al temps que ordenava a una roca que pugés a la superfície per tal que Erlik s’hi assegués.
Després Ülgan va demanar a Erlik que es capbussés per treure una mica de fang del fons de les aigües i formar la terra.
Erlik així ho va fer,però, cada cop que es capbussava conservava una mica de fang dins la boca amb l’esperança de formar el seu propi món un cop hagués vist com es feia.
Llavors Ülgan va ordenar al fang que s’entengués i formés la terra i, el fang que hi havia a la boca d’Erlik també va obeir.
Erlik, apunt d’asfixiar-se, va escopir el fang i és per això que la terra és plena d’aiguamolls”

El mite d’Ülgan i Erlikprocedeix de Sibèria, una vasta regió de Rússia que ocupa uns 7 milions i mig de Km2. Allà hi ha zones cobertes per la tundra sense arbres, permanentment gelades. A l’estiu apareixen nombrosos aiguamolls infectats de mosquits.

Un relat judeo-cristià diu:

“Al principi, Déu va crear el cel i la terra. La terra era caòtica i desolada, les tenebres cobrien la superfície de l’oceà i l’Esperit de...