Mirall trencat

Mercè Rodoreda, Mirall trencat

Mirall trencat (1974) és l’obra culminant de Mercè Rodoreda. A Mirall trencat, la mort i la infantesa es donen la mà i es converteixen en el centre de la novel·la. Presenta la història d'una família que gira al voltant del personatge central, Teresa Valldaura, una dona que ha arribat a la vellesa, després d'una vida agitada i difícil. El tema clau, el de lamitificació de la infantesa-mort, es connota amb el símbol de l'aigua.

1. Estructura
La novel·la té una estructura trimembre. A la primera part, domina la narració d'esdeveniments i escenes, que tenen un cert alè decadentista (tema de l'incest) que substitueix el vitalisme de les obres anteriors. A la segona part, predomina el monòleg interior dels personatges, vistos cada vegada de forma mésinterioritzada. A la tercera part, predominen els elements fantàstics, i la novel·la es converteix en novel·la mítica.

2. Visió global dels personatges

a. Caracerístiques dels personatges de Mirall trencat

- Tenen dos trets en comú: el secret i la soledat.
- Els personatges femenins queden definits per un color, una flor o una joia i un sistema d’oposicions que escrea en els triangles amorosos que hi ha a la novel·la:
o Salvador Valldaura - Bàrbara (el passat): rossa, fràgil, violeta, colors foscos - Teresa (el present): colors clars, morena, vital, roses de color de carn.
o Eladi Farriols - Pilar Segura (el passat): tendra, dolça, orquídia - Sofia (el present): dura, seca, quasi sempre vestida de blanc, no li agrada portar joies(maragda).
o Ramon (vital i mediocre) - Jaume (sensible i escanyolit) - Maria (es relaciona amb un element còsmic: l’aigua, i un de vegetal: el llorer): neix de l’aigua i hi mor. Així com Teresa perviu en la cambra, ella perviu en el llorer; es relaciona amb el color blanc: puresa i innocència, i també amb el color vermell: color de sang i de mort).

b. Diferències entreels personatges de Mirall trencat i els de les altres novel·les:

- L’abundància de personatges a Mirall trencat.
- L’extracció social: els personatges de Mirall trencat pertanyen a una classe social benestant, cosa que els permet reflexionar i autoexaminar-se.
- Alguns trets propis de l’adolescència i la joventut desapareixen, però d’altres hi perduren: la soledat, laintroversió, la incomunicació...
- A Mirall trencat, però, hi trobem dues constants pròpies de les obres rodoredianes: una concepció desencisada de l’existència humana i el predomini de personatges femenins, que giren al voltant de Teresa (centra el món dels adults) i de Maria (centra el món dels infants). Una dona abocada a la vida i una nena abocada a la mort, i una altra dona, la Sofia que,gràcies a la seva duresa de cor, es converteix en l’única supervivent de la família.

3. Tipus de narrador
El narrador és omniscient, i el temps és lineal, però amb avenços i retrocessos de l'acció (prolepsi i analepsi).

Mirall trencat és la novel·la del recolliment i de la reflexió. Reflecteix la condició de l'home d'una forma crua i desolada i es val, per aconseguir-ho, d'un símbol:el mirall, sinònim de la soledat, d'una banda, i de la transitorietat, d'una altra.

4. Els objectes a Mirall trencat. Significació.

Mirall trencat és una novel·la sobre el pas del temps, construïda a partir de la juxtaposició dels records dels personatges. L’aparició del record es produeix a partir de moments del present de l’acció que el motiven: apareix quan la memòria dels personatgesés arrossegada pel poder evocador dels objectes. Alhora, són els objectes els que mostren de forma més clara l’erosió del temps, de la vida, de l’experiència.

a. Funció dels objectes
- Aquells que representen els personatges i els simbolitzen: l’armari japonès (Nicolau Rovira), les roses de color carn (Teresa), les violetes (Bàrbara), la barqueta de fusta (Jaume)......