Meteorología

METEOROLOGIA I

1.LA ATMOSFERA
1.1Estructura i composició
1.2Funcions i balanç energètic de l’atmosfera
1.3Principals paràmetres meteorològics
1.3.1 El Vent
1.3.2La pressió atmosfèrica
1.3.3La Temperatura
1.3.4 La Humitat
2.ELS NÚVOLS
2.1Formació
2.3Tipus de núvols
3.FENÒMENS LOCALS
3.1Les brises
3.2Efecte Föhn: fogony
3.3Inversió tèrmica
3.4Vents locals
4.FRONTS5.APARELLS DE MEDICIÓ
5.1Barómetre
5.2Termómetre
5.3Higrómetre o psicròmetre
5.4Heliograf
5.5Pluviómetre
5.6Anemómetre
6.ELS MAPES METEOROLÒGICS: TIPUS DE MAPES. SIMBOLOGIA QUE SE UTILITZA

METEOROLOGIA

Ciència que estudia l’estat de l’atmosfera , les seves propietats en un indret i un temps determinat. Estudia els fenòmens meteorològics.

1.LA ATMOSFERA
L’atmosfera és L’embolcallgasós de la Terra que, juntament amb la hidrosfera, constitueix el sistema de capes fluides terrestres que estan estretament relacionades entre elles.

1.1Estructura i composició
Segons la seva composició, es pot dividir en:

Homosfera. Ocupa els 100 km inferiors i té una composició constant, que pots veure representada a la taula següent:

Composició de I'atmosfera seca (sense vapord'aigua)
components % en volum
nitrogen 78,084
oxigen 20,946
argó 0,934
diòxid de carboni 0,046

Es divideix en Troposfera, Estratosfera i Mesosfera

Heterosfera. S’estén des de 100 km d’altura fins al límit superior de L’atmosfera (a uns 10.000 km) i esta formada per diverses capesamb composicions diferents.
Es divideix en Termosfera o Ionosfera i Exosfera.

La pressió atmosfèrica disminueix amb l’altura Per aquest motiu, els gasos atmosfèrics es troben progressivament em concentracions més baixes a mesura que l’altura augmenta. Malgrat això, la seva proporció es manté constant els primers 100 km.
Els límits entre les capes s’anomenen pauses.

Troposfera: hi tenenlloc gairebé tots els fenòmens atmosfèrics. La seva temperatura disminueix progressivament amb l’altura (a raó de 1ºC per cada 100 m si no hi ha saturació d’humitat) fins a arribar a valors de -70º C a -80º C en la tropopausa.
Estratosfera: S’anomena així perquè l’aire que conté es manté estratificat i estable. Entre 30 i 50 km d’altura hi ha la zona que conté la concentració més elevada d’ozó ique, per tant, és responsable de la filtració deis raigs ultraviolats del Sol.
Mesosfera: És la zona situada entre 60 i 100 km d’altura.
Termosfera o ionosfera: Es caracteritza per un fort augment de la temperatura.
Fort augment de la temperatura per absorció de part de les radiacions solars, s’arriba fins a 1000 ºC al dia, a la nit baixa molt. Com els gasos estan ionitzats reflexen les ones deràdio, TV.
En els períodes de màxima activitat solar, la ionització pot ser tan elevada que origina una lluminositat, anomenada aurora boreal o austral, visible de nit en zones properes als pols.
Exosfera: Els gasos que la formen es troben en concentracions molt baixes. El seu límit i, per tant, el de L’atmosfera se situa al voltant de 10.000 km d’altura, zona on la densitat és gairebé nul·la,similar a la de L’espai exterior.

Fig. 1. Esquema de l’estructura vertical de l’atmosfera. El gràfic representa
el perfil vertical de les temperatures.

1.2Funcions i balanç energètic de l’atmosfera
L’atmosfera desenvolupa funcions molt importants per al planeta:
- Filtra les radiacions solars nocives gracies a la capa d’ozó, que és capaç d’interceptar prop del 90 % deis raigsultraviolats.
- Evita grans contrastos tèrmics, com a conseqüència de L’efecte d’hivernacle que, de manera natural, provoquen alguns deis gases que la formen.
- Impedeix la caiguda de material còsmic, ja que la majoria deis meteorits que són atrets pel camp gravitatori de la Terra es desintegren pel fregament amb els gases atmosfèrics durant el descens.
- Conté el diòxid de carboni necessari perquè els...