Música Richard Wagner
Páginas: 6 (1410 palabras)
Publicado: 22 de abril de 2015
Treball anàlisi:
Richard Wagner, neix a Leipzig,
22 de maig
,
1813
i mor a Venècia,
13 de febrer
,
1883
fou un
compositor
d'
òpera
,
director d'orquestra
i teòric musical
alemany
. Creador del drama musical i renovador
del gènere operístic, Wagner va ampliar l'horitzó del teatre líric en establir les bases d'una òpera alemanya, en la qual l'acció dramàtica preval sobre el virtuosisme vocal. A partir de Wagner s'inicia un
predomini del drama sobre la música. L'òpera, convertida en drama musical, anteposa, a Wagner i els
compositors per ell influïts, el contingut del text al de la música, transportant el protagonisme de les veus
a l'orquestra.
Wagner, desitjós de plasmar a l'escena les seves idees dramàtiques i filosòfiques, es converteix en el
seu propi llibretista
, del que resulta la figura completa del poetadramaturgcompositor, la música del
qual serveix a les seves mateixes finalitats teatrals.
Les seves composicions, particularment les darreres, són notables per llur textura contrapuntal, les
harmonies riques i llur orquestració, i l'ús elaborat del
leitmotiv
temes associats amb personatges o situacions específiques. El llenguatge musical cromàtic de Wagner va ser un catalitzador pels
desenvolupaments posteriors de la música clàssica europea, incloenthi el cromatisme extrem i
l'atonalitat. Va transformar el pensament musical per mitjà de la seva idea de
Gesamtkunstwerk
(
obra
d'art completa
), personificada en el seu monumental cicle de quatre òperes
L'Anell del Nibelung
(
1876
).
El seu concepte de
leitmotiv i de l'expressió integrada de la música va tenir una forta influència a gran
part de la música de les pel∙lícules del segle XX.
Home apassionat pels seus ideals, egocèntric i dominant, Wagner va portar una vida agitada i va
encendre polèmiques a tot arreu. Va tenir adversaris acèrrims i no menys decidits partidaris i amics, a qui va usar amb el desenfrenament propi del geni que està convençut de la seva pròpia vàlua i per ella
creu tenir dret a suport i protecció sense límits. Gràcies al mecenatge del rei
Lluís II de Baviera
, va
edificar a
Bayreuth
la
Festspielhaus
, el teatre on s'estrenarien les seves principals obres i on es
continuen representant anualment.
Obra:
Tannhäuser
, és una
òpera
en tres actes, amb música i
llibret
de
Richard Wagner
, basada en les dues llegendes alemanyes de
Tannhäuser
i el
Concurs de cant de Wartburg
. Els temes principals de
l'òpera són la lluita entre l'amor sagrat i profà, i la redempció a través de l'amor (un tema que va
impregnar gran part de l'obra de maduresa de Wagner).
El mateix Wagner va dirigirne l'estrena, el
19 d'octubre
de
1845
al Teatre Reial de
Dresden
. La seua
neboda, Johanna Wagner
, va interpretar el paper d'Elisabeth. Hi ha dues versions de l'òpera, la segona,
la versió de
París
estrenada el
13 de març
de
1861
, és la que se sol interpretar amb més freqüència. A
Catalunya s'estrenà al
Gran Teatre del Liceu
l'
11 de febrer
de
1887
.
La marxa d'aquesta òpera va ser la primera peça que va escoltarse de Wagner a Catalunya (i Espanya), quan la va programar
Josep Anselm Clavé
als seus concerts corals dels
Jardins d'Euterpe
de
Barcelona, el 16 de juliol de 1862, i que per a aquesta audició va haver de contractar els cors femenins
del Liceu, ja que els Cors de Clavé d'aquella època tan sols eren masculins.
Composició:
La primera idea sobre l'argument li va venir a Wagner durant el seu primer estada a París amb la seva dona Minna, quan va llegir el poema germànic del segle XVI
Das Volkslied vom Ritter
Tannhäuser
(La llegenda popular del cavaller Tannhäuser), l'essència és la negativa del papa a
concedir el perdó al cavaller que s'havia lliurat als plaers de l'amor terrenal en braços de la deessa
Venus, que, segons les llegendes antigues, residia en el Hörselberg, a
Turíngia...
Richard Wagner, neix a Leipzig,
22 de maig
,
1813
i mor a Venècia,
13 de febrer
,
1883
fou un
compositor
d'
òpera
,
director d'orquestra
i teòric musical
alemany
. Creador del drama musical i renovador
del gènere operístic, Wagner va ampliar l'horitzó del teatre líric en establir les bases d'una òpera alemanya, en la qual l'acció dramàtica preval sobre el virtuosisme vocal. A partir de Wagner s'inicia un
predomini del drama sobre la música. L'òpera, convertida en drama musical, anteposa, a Wagner i els
compositors per ell influïts, el contingut del text al de la música, transportant el protagonisme de les veus
a l'orquestra.
Wagner, desitjós de plasmar a l'escena les seves idees dramàtiques i filosòfiques, es converteix en el
seu propi llibretista
, del que resulta la figura completa del poetadramaturgcompositor, la música del
qual serveix a les seves mateixes finalitats teatrals.
Les seves composicions, particularment les darreres, són notables per llur textura contrapuntal, les
harmonies riques i llur orquestració, i l'ús elaborat del
leitmotiv
temes associats amb personatges o situacions específiques. El llenguatge musical cromàtic de Wagner va ser un catalitzador pels
desenvolupaments posteriors de la música clàssica europea, incloenthi el cromatisme extrem i
l'atonalitat. Va transformar el pensament musical per mitjà de la seva idea de
Gesamtkunstwerk
(
obra
d'art completa
), personificada en el seu monumental cicle de quatre òperes
L'Anell del Nibelung
(
1876
).
El seu concepte de
leitmotiv i de l'expressió integrada de la música va tenir una forta influència a gran
part de la música de les pel∙lícules del segle XX.
Home apassionat pels seus ideals, egocèntric i dominant, Wagner va portar una vida agitada i va
encendre polèmiques a tot arreu. Va tenir adversaris acèrrims i no menys decidits partidaris i amics, a qui va usar amb el desenfrenament propi del geni que està convençut de la seva pròpia vàlua i per ella
creu tenir dret a suport i protecció sense límits. Gràcies al mecenatge del rei
Lluís II de Baviera
, va
edificar a
Bayreuth
la
Festspielhaus
, el teatre on s'estrenarien les seves principals obres i on es
continuen representant anualment.
Obra:
Tannhäuser
, és una
òpera
en tres actes, amb música i
llibret
de
Richard Wagner
, basada en les dues llegendes alemanyes de
Tannhäuser
i el
Concurs de cant de Wartburg
. Els temes principals de
l'òpera són la lluita entre l'amor sagrat i profà, i la redempció a través de l'amor (un tema que va
impregnar gran part de l'obra de maduresa de Wagner).
El mateix Wagner va dirigirne l'estrena, el
19 d'octubre
de
1845
al Teatre Reial de
Dresden
. La seua
neboda, Johanna Wagner
, va interpretar el paper d'Elisabeth. Hi ha dues versions de l'òpera, la segona,
la versió de
París
estrenada el
13 de març
de
1861
, és la que se sol interpretar amb més freqüència. A
Catalunya s'estrenà al
Gran Teatre del Liceu
l'
11 de febrer
de
1887
.
La marxa d'aquesta òpera va ser la primera peça que va escoltarse de Wagner a Catalunya (i Espanya), quan la va programar
Josep Anselm Clavé
als seus concerts corals dels
Jardins d'Euterpe
de
Barcelona, el 16 de juliol de 1862, i que per a aquesta audició va haver de contractar els cors femenins
del Liceu, ja que els Cors de Clavé d'aquella època tan sols eren masculins.
Composició:
La primera idea sobre l'argument li va venir a Wagner durant el seu primer estada a París amb la seva dona Minna, quan va llegir el poema germànic del segle XVI
Das Volkslied vom Ritter
Tannhäuser
(La llegenda popular del cavaller Tannhäuser), l'essència és la negativa del papa a
concedir el perdó al cavaller que s'havia lliurat als plaers de l'amor terrenal en braços de la deessa
Venus, que, segons les llegendes antigues, residia en el Hörselberg, a
Turíngia...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.