Mètode Suzuki

La capacitat de fer ús de tota una varietat de representacions simbòliques implica un aprenentatge i coneixement per part de l'individu que es va produint amb el pas del temps, a la vegada que constitueix tant un punt diferenciador entre els éssers humans i la resta d'animals- com diu Tomasello, les conseqüències d'aprendre a utilitzar símbols lingüístics (la comunicació amb altres agentsintencionals) dóna lloc a una forma nova de representació cognativa que transforma la manera de veure el món per part dels primats no humans i els neonats humans- com un desenvolupament i reafirmació en una societat on el pensament simbòlic representa una funció social en totes les accions. Així, per exemple, els nens petits necessiten temps per aprendre a interpretar els símbols ja que tenendificultats a l'hora de diferenciar el que són els objectes reals de la simbologia que representen; no comprenen la representació dual que engloba el significat d'un símbol. Per exemple: amb les representacions gràfiques, si un nen petit de pocs mesos veu dibuixat un caramel, intentarà agafar-lo. etc De la mateixa manera, passa per exemple amb els errors d'escala. Si entrem en una aula de P3 i hicol.loquem un llapis o una cadira en miniatura, veurem que el nen interactuarà amb els elements com si es tractessin d'objectes de tamany real: és a dir, intentarà dibuixar i seure. No es tracta que tingui problemes de perceptualització , sinó de conceptualització. Com diu DeLoache en el seu estudi sobre les etapes en el desenvolupament cognitiu, saben veure les diferències que hi ha entre elsobjectes reals i els dibuixos però no entenen el que és un dibuix i la diferència que hi ha amb l'objecte dibuixat (el referent). Els nens no distingeixen entre el que seria un símbol i el seu referent ja que entendre el significat d'un símbol implica una elaboració de la representació dual. Només quan els nens veuen un objecte en sí mateix i com a representació d'una altra cosa, poden començar a pensarde manera simbòlica.D'aquesta manera, encara que el pensament simbòlic constitueixi una característica de l'ésser humà, no està a l'abast dels més petits.//La dimensió cultural, intencional i simbòlica de les representacions cognitives dels més petits es fa sentir tant en aquest tipus d'activitat simbòlica, com en el llenguatge, on fins als 3 anys hi ha una tendència imitativa. Sense entrar en elfet que l'adquisició d'un determinat llenguatge natural afecta a la manera de conceptualitzar el món ( el determinisme lingüístic), l'adquisició per sí mateixa d'un llenguatge natural serveix per a socialitzar i per a estructurar culturalment la manera de conceptualitzar i veure el món per part dels infants.//Tal i com diu Piaget, els ésser humans poden pensar sense símbols, si per pensarentenem percebre, recordar, categoritzar i actuar amb intel.ligència en el món com fan altres primats. Les formes de pensar deriven, depenen i estan constituïdes pel discurs interactiu que es produeix a través dels símbols lingüstics, construccions i patrons discursius intersubjectius i perspectivistes. Per dominar l'ús d'aquests símbols i els seus modes de pensament, un individu ha d'interactuar ambaltres usuaris adult. I és que com diu Geerzt, cal que veiem en els símbols la representació que condueix la comunicació, i per tant la cultura, entenent el símbol com a fonts intrínseques d'informació que -com a organismes d' instrucció i formació cultural- regeixen els processos socials que modelen la conducta pública//Però quan un nen té problemes de llenguatge, com és el cas d'un nen autista,es troba disminuït en aspectes del pensament. En el llenguatge, el nen autista no adopta el paper de l'altre en el joc simbòlic, ni tan sols, com seria en l'exemple de DeLoche mostra cap grau de simbolisme amb les joguines amb les que interactua. Aquestes dificultats del joc simbòlic provenen de les àrees fonamentals de dèficit cognitiu en l'autisme: la incapacitat per a reconèixer que un objecte...