Literatura Catalana

Ens trobem amb un poema compost per dos quartets i dos tercets, els quals formen un sonet, el tipus de poema més utilitzat pels noucentistes degut a la seva estructura equilibrada i la sevaperfecció, el qual era el que buscaven els poetes per a Catalunya.
El poema de La camperola llatina es centra bàsicament en la idealització de Catalunya i la dona catalana que cercaven tots els poetesnoucentistes com Josep Carner. És un poema que descriu una escena protagonitzada per una camperola llatina jove que està treballant al camp sota el sol de la tardor, i que tot i anar vestida amb roba bruta illetja, la seva bellesa es deixa entreveure, de tal manera que Carner la idealitza com si fos una reina o una bella deessa. Els recursos literaris que ajuden al poeta a idealitzar a la camperolavindrien a ser per exemple, la primera descripció que ens trobem a la primera estrofa “Alada, vora el solc ets arribada,/ i et decantes un xic a la claror/ i mig augusta, mig espellifada,/ te corones ambl’or de la tardor.” A partir del llenguatge, Josep Carner crea un món radiant i idealitzat del qual n’és protagonista la camperola llatina.
Un altre recurs literari que ajuda a la idealització de laprotagonista del poema és la descripció de la seva notable bellesa, la qual es troba en el segon quartet. Es centra en la seva cintura “fina” i “abrivada” i en els seus llavis els qual compara ambuna “rosa de l’Anacreó” la qual és una cita al món clàssic, tal i com fa també en el títol del poema, un símbol molt noucentista, ja que els noucentistes van declarar el món clàssic com a un model aseguir.
Tot seguit ens trobem amb la tercera estrofa, la qual presentarà un paral·lelisme entre el que es veu a primera vista, les llavors que està sembrant la camperola, les quals d’alguna manera oaltra estan donant vida a la terra, i la germinació de la llavor noucentista, la qual protagonitzen els poetes noucentistes donant vida a Catalunya, tot sembrant els ideals noucentistes. També es...