Les Figures Retoriques
Páginas: 3 (675 palabras)
Publicado: 7 de noviembre de 2012
LES FIGURES RETÒRIQUES
Les figures retòriques són un recurs literari preestablert, que un escriptor aplica al text perquè guanyi en densitat literària. És un ús determinant de la llengua peraconseguir un efecte en el lector o guiar la seva interpretació.
• Figures de direcció: recursos estilístics de caràcter fònic. Es produeixen per la combinació o la disposició dels sons en el text.o Al·literació: repetició d’un so o més dins un vers o bé dins una seqüència breu.
o Onomatopeia: imitació, mitjançant la fonètica, d’un so o d’un soroll natural.
oParonomàsia: utilització, en un vers o en una seqüència breu, de dues paraules de forma idèntica o molt semblant, però de significats diferents.
• Figures de construcció: recursos estilístics decaràcter sintàctic. Afecten l’ordre o la disposició de les paraules i les oracions en el text.
o Anàfora: repetició d’una o diverses paraules a l’inici d’un seguit de versos o de frases.o Asíndeton: supressió intencionada de les conjuncions que uneixen paraules o frases, generalment coordinades.
o Encavallament: trencament de la unitat d’una oració per la pausa llarga afinal de vers: l’oració ha de continuar al vers següent.
o Enumeració: acumulació d’una sèrie d’aspectes referits a una mateixa cosa. S’anomena gradació quan apareixen ordenats de més amenys (gradació regressiva) o de menys a més (gradació intensiva o progressiva).
o Hipèrbaton: alteració de l’ordre gramatical habitual dels elements de l’oració.
o Paral·lelisme:repetició d’una mateixa estructura en dos o més versos, en dues o més estrofes o en dues o més seqüències breus.
o Polisíndeton: repetició d’una conjunció coordinant davant els membres d’unaenumeració. És el fenomen contrari a l’asíndeton.
o Quiasme: repetició d’una mateixa estructura però amb un encreuament dels elements sintàctics. Té una disposició en creu (ABBA), a...
Les figures retòriques són un recurs literari preestablert, que un escriptor aplica al text perquè guanyi en densitat literària. És un ús determinant de la llengua peraconseguir un efecte en el lector o guiar la seva interpretació.
• Figures de direcció: recursos estilístics de caràcter fònic. Es produeixen per la combinació o la disposició dels sons en el text.o Al·literació: repetició d’un so o més dins un vers o bé dins una seqüència breu.
o Onomatopeia: imitació, mitjançant la fonètica, d’un so o d’un soroll natural.
oParonomàsia: utilització, en un vers o en una seqüència breu, de dues paraules de forma idèntica o molt semblant, però de significats diferents.
• Figures de construcció: recursos estilístics decaràcter sintàctic. Afecten l’ordre o la disposició de les paraules i les oracions en el text.
o Anàfora: repetició d’una o diverses paraules a l’inici d’un seguit de versos o de frases.o Asíndeton: supressió intencionada de les conjuncions que uneixen paraules o frases, generalment coordinades.
o Encavallament: trencament de la unitat d’una oració per la pausa llarga afinal de vers: l’oració ha de continuar al vers següent.
o Enumeració: acumulació d’una sèrie d’aspectes referits a una mateixa cosa. S’anomena gradació quan apareixen ordenats de més amenys (gradació regressiva) o de menys a més (gradació intensiva o progressiva).
o Hipèrbaton: alteració de l’ordre gramatical habitual dels elements de l’oració.
o Paral·lelisme:repetició d’una mateixa estructura en dos o més versos, en dues o més estrofes o en dues o més seqüències breus.
o Polisíndeton: repetició d’una conjunció coordinant davant els membres d’unaenumeració. És el fenomen contrari a l’asíndeton.
o Quiasme: repetició d’una mateixa estructura però amb un encreuament dels elements sintàctics. Té una disposició en creu (ABBA), a...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.