geografia

Idea general
En el pòstum llibre de Tony Judt 'El món no se'n surt' ens parla de com podríem pal∙liar els 
malestars   socials   a   través   d'un   anàlisi   del   context   social,   polític   i   econòmic   de   les   societats 
occidentals des de les dècades de postguerra fins l'actualitat. Considera que avui en dia s'ha perdut la confiança i la fe en que l'Estat pugui dur a terme una 
política   útil   per   a   la   societat   degut   als   error   que   ha   comès   i   pel   creixent   individualisme   de   la 
població. El liberalisme econòmic, sobre els anys 70 quan les rancúnies dels horrors de les guerres 
mundials va anar dissipant­se, va anar prenent més terreny fins a dies d'avui. Les privatitzacions dels serveis socials que abans estaven en mans del sector públic han anat en augment, i amb la 
globalització capitalista reactivada cap als anys 50 del segle passat, les polítiques liberals semblen la 
única solució cap a l'imperatiu globalitzador.
L'autor fent crítica tan de models polítics de dretes com d'esquerres, ens convida a que fem memòria 
de totes les millores fruits d'Estats socialdemocràtics, on la població creia en la col∙lectivitat i en les administracions públiques. 
Considera   que   a   inicis   de   l'últim   terç   del   segle   XX   l'individualisme   de   la   societat   ha   anat   en 
augment, i ho veu com un dels factors decisius que han motivat el declivi de la política institucional 
en pro al liberalisme mercantil i les privatitzacions, fent que allò que abans tenia l'objectiu en pro a la col∙lectivitat i societat ara tingui l'objectiu en el benefici individual de corporacions i empreses.  
L'Estat cada cop va perdent més sentit dins d'aquest sistema neoliberal capitalista, desfent­se de 
tasques a través de consorcis públics­privats per a garantir­se compradores, sembla que avui dia 
l'obediència i l'autoritat siguin les  úniques realitats que lliguen ciutadania i Estat. La decreixent participació en la política institucional també és una senyal d'aquest escepticisme polític promogut 
per aquesta falta de relat moral que ha perdut la figura de l'Estat. 
En aquest context, Tony Judt ens proposa que repensem l'Estat i altres conceptes, com la 'utilitat', el 
debat   públic   en   el   qual   sentim   que   no   hi   tenim   lloc.   Convida   a   la   lectora 1  a   que   surti   del conformisme i es reivindiqui per allò que no troba just, pensant amb i des de la col∙lectivitat i que 
no es deixi tot a mans de funcionaris corruptes. 
Posa emfàsis a que intentem no deixar a un cantó els errors, els assoliments, els fets històrics que 
han marcat punts d'inflexió en el transcurs de la humanitat que son els passos que ens han portat 
fins al present.
Què m'ha aportat?Aquest llibre ha enfortit la meva posició política enfront la societat, i no per estar­hi d'acord 
amb l'autor, sinó per estar­hi bastant en desacord. 
Considero que Tony Judt te un discurs poc profund, les seves reflexions es queden en un nivell 
superficial. Te una visió de que la socialdemocràcia serà la que procuri un Estat òtptim i eficient, i es basa en el passat històric per a demostrar la seva eficiència, però considero que no te en compte els 
contextos  soci­historio­culturals que  son  ben  diferents,  i   potser  voler  defendre  en  el present   un 
model polític que en el passat va funcionar ens pot nubla la vista i no veure les infinites possibilitats 
creatives que te el nostre present. 
Per un altre cantó l'autor parla de política en un marc molt institucional i no te en compte les pràctiques polítiques autònomes que suceeixen al marge d'allò  Estatal. És com si consideres que 
només   l'Estat   pogués  solucionar  els   problemes  del   present   i   que   la   nostra   feina   es  repensar­lo. 
Contràriament   penso   que   hi   ha   tot   un   seguit   de   solucions   autogestionades   i   autònomes   que ...