Filosofia-limites del metodo cientifico (por jaume pey)

Límits del métode científic.
(Breument:)
I-.
Les hipòtesis científiques es justifiquen en funció d'un experiment que ha de poder repetir-se per diferents subjectes, un experiment que prediu el queha de passar en deteriminades circumstàncies control•lades pel científic. Si això és així, des d'un punt de vista científic només allò que es repetiex es pot considerar veritat (siga provisionalmento definitiva).
Ara bé, no totes les experiències amb un cert contingut veritatiu són repetibles; les experiències humanes més significatives són irrepetibles -la mort d'un ser estimat, l'amor per unapersona, un accident,...-. Són el que anomenem vivències, i seria molt equivocat considerar que no són veritat.
Així doncs, el coneixement científic no abarca el coneixement de les vivèncieshumanes.
Per altra banda, el que caracteritza a l'ésser humà és la seua imprevisibilitat, és a dir, la incapacitat de predir amb exactitud com es comportarà, siga perquè és lliure, siga perquè lescondicions implicades en el seu comportament són massa nombroses com per a controlar-les. Per tant, es difícil suposar que siga possible establir un coneixement científic en aquelles disciplines que esdediquen a l'estudi de l'home.
II-.
La ciència no pot avaluar els seus fonaments, condicions de possibilitats i límits, perquè el mètode científic no pot justificar-se a sí mateix. Dos motius:
- Lahipòtesi del que “el mètode científic proporciona una visió acurada i certa de la realitat” és una hipòtesi de la que no es pot deduir cap experiment ni predicció.
- Si intentarem emprar el mètode científicper a justificar el mètode científic, estaríem caiguent en una fal•làcia lògica, coneguda com a fal•làcia de petició de principi.
III-.
Hume ha assenyalat que el mètode de les ciències empíriqueses basa en un supòsit que no pot es justificar, a saber,el supòsit de que en el futur els fenòmens de la naturalesa -els fets- es comportaran tal i com s'han comportat fins ara.
Quan emprem...