El Coneixement Científic

UNITAT 2: EL CONEIXEMENT CIENTÍFIC





1. GNOSEOLOGIA: EL CONEIXEMENT (EN GENERAL)

1.1. Concepte de 'coneixement' o 'saber'

• S'entén per 'coneixement':

a) una activitat: la relació (interacció) entre un subjecte (qui coneix) i un objecte (allò conegut);

b) el resultat d'aquesta activitat: la representació (o idea, o imatge) que en resulta.




• Així compoden variar el subjecte i l'objecte del coneixement, també varia (entre espècies diferents o dins de la mateixa espècie) la representació final d'aquesta relació interactiva.




• Tot coneixement (com a resultat) s'ha d'expressar en una o vàries proposicions (idees que afirmen o neguen alguna cosa) o enunciats (expressions lingüístiques de les proposicions cognoscitives). L'expressió delconeixement pot fer-se en llenguatge natural o ordinari ("dos cossos qualssevol de l'univers s'atreuen en funció directa del producte de les masses respectives i inversament respecte del quadrat de llur distància") o en algun altre llenguatge (per exemple, el llenguatge matemàtic; en l'ex. anterior: 'F = G · m · m' / d2').





1.2. Graus i funcions del saber



• Segons ImmanuelKant, la combinació dels nivells objectiu i subjectiu del coneixement dóna lloc, almenys, a aquests tres graus de saber:

1) opinió: estat cognoscitiu en el qual el subjecte de coneixement dóna per vertadera alguna cosa,però no n'està gaire segur ni des d'un punt de vista objectiu ni des del punt de vista subjectiu:

a) des del punt de vista objectiu, no troba cap justificació que puguicomunicar a les altres persones de manera que l'hagin d'acceptar;

b) des del punt de vista subjectiu, no s'atreveix a afirmar que n'està segur: per això tan sols diu "opino que ...", i no pas "estic convençut que ...";

2) creença: estat cognoscitiu en el qual la seguretat subjectiva va acompanyada d'una justificació objectiva insuficient (és a dir, no és universalment acceptable) del saberen qüestió;

3) saber o coneixement en sentit estricte: opinió fonamentada tant subjectivament com objectivament (hi ha convenciment subjectiu i raons per convèncer objectivament els altres éssers racionals).




• Ara bé, tot saber és fal·lible (pot passar de vertader a fals; per tant, a no-saber), i per això cal revisar-lo, tot i que la manera de fer-ho dependrà del tipus desaber.



1.3. Concepte(s) de 'veritat'



• Se suposa sempre que el coneixement ha de ser vertader (no hi ha coneixements falsos, sinó simplement 'falsedats' vs. 'coneixements veritables'; més endavant parlarem de representacions que han estat considerades vertaderes -coneixements, doncs- durant molt de temps i a partir d'un cert moment han passat a ser considerades falses). El problema ésquè entenem per veritat.




• Al llarg de la història s'han fet servir diversos criteris per tal de determinar si una proposició era certa/vertadera:

a) criteri de correspondència: veritat és la correspondència d'una proposició amb els fets (observables directament o indirectament -per exemple, amb instruments suplementaris-; ex.: la proposició 'la taula de la cuina és verda' escomprova mirant efectivament el color d'aquesta taula);

b) criteri de coherència: segons aquest criteri (que es fa servir sobretot en les ciències formals) veritat és la coherència d'una proposició amb el conjunt de proposicions al qual pertany (per exemple: el teorema de Pitàgores és congruent amb -o deriva de- altres axiomes, teoremes i proposicions de la geometria euclidiana);

c)criteri d'evidència: en aquest cas 'vertader' és equivalent a 'indubtable' (per exemple: per molts esforços que fa Descartes per donar raons que posin en dubte l'existència del propi jo, no en troba cap i ha d'acceptar-lo com a primera veritat evident i com a model per a les properes proposicions que pugui anar trobant);

d) criteri d'autoritat: una proposició es considera veritable si ha...