Distribucion comercial

ANÀLISI DE L’ENTORN COMPETITIU SECTOR DISTRIBUCIÓ

Intensitat de la competència actual

Segons les dades, tant en el tota de l’economia com en el sector comercial, presenten una taxa de variació negativa del seu nombre d’empreses; el que ens indica que el nombre de competidors es troba en un procés de decreixement. Prenent el nombre d’assalariats com a mesura de la dimensió, trobem que el50’5% de les empreses dedicades al comerç no tenen cap assalariat i que quasi el 97% de les empreses tenen contractats a menys de 9 treballadors; d’on podríem concloure que existeix un equilibri molt marcat entre les empreses. No obstant això, hem d’assenyalar que el mercat de la distribució comercial es troba dominat per un reduït nombre d’empreses que concentren la major part de la quota de mercat, iper tant, no es podria assegurar que veritablement existisca un equilibri entre els competidors. La taxa de creixement del mercant s’ha revelat negativa en els últims anys, cosa que ens indica que la industria es troba en la seua etapa de maduresa; el que ens fa pensar que la competència s’incrementarà en cas de que alguna de les empreses decidisca portar a terme una estratègia de creixementintern, posat que en aquest punt haurien d’assolir quotes de mercat pertanyents a altres empreses. Cap matissar, no obstant, que posat que la industria es troba molt concentrada, la competència esmentada es duria a terme per part d’una d’aquelles empreses dominants front a la resta d’empreses inferiors. Les accions de marketing són majoritariament portades a terme per les empreses dominants, que esfan servir de campanyes publicitaries d’una gran intensitat.
Posat que la actual situació econòmica ha repercutit en una dràstica reducció del consum, és natural suposar que les empreses dedicades a la distribució comercial hagen reajustat la seua producció amb la finalitat de no acumular stock; d’aquesta manera s’hauràn vist obligades a deixar d’utilitzar factors productius. Amb això es generariaun clar excés de capacitat productiva, el qual oferiria a les empreses que així han procedit la oportunitat de respondre més ràpidament a possibles competències.
Els productes resulten molt similars entre les empreses d’aquesta industria, i per tant la possibilitat que aquestes tenen de diferenciar els seus productes dels de la competència es basa en la qualitat i la rapidesa d’entrega, en elsserveis prestats als clients així com les garanties que puguen oferir. La reducció de preus també pot resultar un bon instrument per a enfrontar la competència.
Pel que fa a les barreres d’entrada a la indústria de la distribució comercial, hem d’assenyalar primerament que no existeixen barreres legals especials que afecten al sector de manera distinta als demés. Tampoc es té constància debarreres especials a la mobilitat. Quant a costos fixes, cap realitzar una distinció entre les grans empreses dominants i les xicotetes: les grans empreses tenen uns costes fixes elevats, que dificulten de manera important la eixida d’empreses, les xicotetes, per contra, no disposen de costos fixes rellevants en relació amb altres establiments. Els actius específics que poden tindre les empreses delsector de la distribució comercial es redueixen fonamentalment als actius intangibles (per exemple, el fons de comerç).

Amenaça de competidors potencials

La influència del Valor Afegit Brut (VAB) del sector comercial al VAB total de la economia ha experimentat una disminució, provocada per unes taxes de creixement del VAB inferiors a les del total de l’economia. Açò significa que la participaciódel sector comercial a la renda total de l’economia ha disminuït i, per tant, les perspectives de benefici d’altres sectors superaran les del comerç i conseqüentment el atractiu que pot mantindre per a possibles competidors comercials s’haurà reduït disminuint el nombre de competidors potencials. Podem trobar economies d’escala en les empreses més grans del sector (aproximadament el 3% del...