Conctitucional

1.3 Els drets en el constitucionalisme de l’estat social i en la seva crisis

Finals 19- principi 20
Crisis política, social i econòmica de diferents autocràcies i monarquies ( va produir les bases per un canvi profund en la concepció del constitucionalisme i dels drets.
Cons 1938 ( defineix Espanya ( república de treballadors de tota classe
( tenia drets i principis civilsclàssics : no discriminació, llibertat consciència, legalitat penal i llibertat circulació. Però els hi donava un nou sentit lligant-los amb a drets socials específics i a l’extensió dels drets de partició.
Moltes cons ( incorporen ( nous mecanismes de garantia: tribunals d’urgència o recurs d’ampar.
Apareix un constitucionalisme social el qual volia posar límits al poder públic iprivats de mercat, per disputar el monopoli de les repúbliques democràtiques per definir l’interès general.
Els intents de democratització republicana del constitucionalisme va experimentar un cop amb la reacció del nazisme i faxisme.
Sorgeix l’estat social ( suposava acceptar una moderació d eles expectatives de democratització política i econòmica de etraguerres a canvi de blindatgeconstitucional de certs drets civils, polítics i socials.
El constitucionalisme de l’estat social provoca ( avenços en la comprensió interdependent i indivisible dels drets civils, polítics, socials i culturals.
Però els processos d’institucionalització i desenvolupament econòmic alentits en el context de la Guerra Freda van posar també uns límits.
Amb les mobilitzacions dels anys 60 les bases materials iideològiques de l’estat social comencen a perdre pes.
Aquesta crisis dona lloc a les polítiques neoliberals i noeconservadores( el blindatge constitucional de certs drets socials i de participació havien provocat una sobrecarrega en el sistema polític, i es va convertir en un obstacle per l’adequada protecció dels drets de propietat i de llibertat d’empresa, i per el bon funcionament del’economia de mercat.

2. LA REGULACIÓ DELS DRETS EN L’ÀMBIT INTERNACIONAL I REGIONAL
2.1 la regulació internacional dels drets: sistema de les Nacions Unides

Arrels en la catàstrofe civilitzadora de les guerres 20.
Després de la primera guerra el (Tractat de Versalles ( preveu la creació de(
Societat de les Nacions( objectiu( impedir nous conflictes belics
Organització Internacional del Treball (protegir els drets dels treballadors.

Segona gran guerra ( reflexa el fracàs de la Societat de les Nacions/ nou intent.
President Estats Units: defensa 4 llibertats: prestament, expressió, religió.
Sobre base ( s’adopta Carta de les Nacions Unides ( primer text jurídic internacional que reconeix la existència de drets humans inalienables, interdependents i mundials necessaris de protegir.Assemblea general ( declaració universal dels drets humans.
Dos pactes ( PIDCP i PODESC.
S’han generat mecanismes internacionals de supervisió i garantia.



2.2 La regulació regional dels drets: el sistema del Consell d’Europa

Sistema regional de protecció dels drets humans.
Atrabessat per els efectes de la Guerra Freda.
1949( creació Consell d’Europa. (10-47 països)
Consell ( impulsados instruments per la protecció dels drets civils, polítics i socials.
1) Convenció: protecció drets i llibertats fonamentals, bàsicament civils i polítics.
2) Carta Social Europea: tutela drets socials.
Al principi el Conveni preveu un sistema de protecció anomenada a tres institucions: Comissió Europea de Drets Humans, Comitè de Ministres del Consell d’Europa i Tribunal Europeu de DretsHumans.
Entrada en vigor Protocol 1 Conveni: s’estableix un sistema de tutela únic davant del Tribunal europeu per els individus i grups de particulars que pertanyen a estats que accepten la seva jurisdicció.
La Carta social no té cap mecanisme de garantia jurisdiccional, la seva protecció es basa en la presentació d’informes bianuals per part dels estats u en la intervenció de tres òrgans:...