Comentari documental "home"

El documental de Home fet per Yann Arthus Bertrand, mostra l’evolució de la terra des de la seva formació fins a l’actualitat. Al mateix temps ensenya com la humanitat ha utilitzat els recursos que aquesta ens dona i com l’home ha evolucionat des de la seva aparició. La terra es un gran ecosistema dins del qual s’interrelacionen diferents ecosistemes més petits: es un gran víncle on tot depèn detot. Amb l’aparició de l'ésser humà s’ha trencat l'equilibri home-natura, en menys d'un segle, a favor del seu propi benestar. L’especie humana utilitza els recursos que té a l’abast conscient dels seus propis limits: l’home busca l’energia fisica del animal per descobrir nous territoris, l’invent de l’agricultura fa 10.000 anys fa que l’home s’estableixi i sorgeixen les primeres urbes modificanels medis per abastir-se. Al trobar la manera de fer energia a través de l’interior de la terra ( carboni, gas, petroli,etc.) l’allibera del treball manual de la terra. Arribem així a una nova era que marca un abans i un després en la història de la humanitat però que desemboca en un problema d’abast mundial: el canvi climàtic. Una clara consequencia es que en 10 anys si seguim amb aquestcreixement accelerat i desmesurat, la terra no tindrà temps de regeneració, no hi haurà marxa enrere.

Pel què fa a nosaltres, el poble fins fa poc temps no hem començat a tenir consciència del què està passant, ens podem sentir inútils en una situació immensa a on ha de convergir tota la humanitat. Arribat aquest punt ens hauríem de preguntar si realment els nostres líders politics són conscients dela necessitat d’exposar a la població l’abast real del problema i de fer un examen critic sobre l’ús dels recursos de cada país. Això ens porta a reflexionar de perquè la meitat de la població pobre viu, ironicament, en paisos rics en recursos. Estem en un punt on quasi no hi ha cap credibilitat governamentaria per part dels líders, l'home ja no confia en el sistema pel fet de que constantment veucom els governs i els que tenen poder (sigui adquisitiu o polític o legislatiu), no tenen respecte cap a la societat i la terra, sinó per enriquir-se a nivell individual.

Mai hem tingut una consciència global que la Terra és casa nostra i que la compartim amb altres éssers vius que tenen el mateix dret a existir que nosaltres. A nom del progrés hem liquidat ecosistemes sencers, 13 mil.lionsd'hectàrees de boscos desapareixen cada any, els animals i les plantes s'estan estenguin 1000 vegades més ràpid que en el seu procés natural. Els pols s'estan desfent, la barquisa ha perdut un 40% en 40 anys, podria desaparèixer abans del 2030, i un seguit de conseqüències que no paren d'impactar la pròpia comunitat cientifica. Aquestes dades són esgarrifadores i potser és una visió pessimista,però no pas destructora, la humanitat ha de fer un gir total de mentalitat, hem de renunciar a un estat de consum desmesurat, hem de ser conscients de que les nostres accions afecten tant a nivell local com global i tenen consequencies, per tant, tot està comunicat, hauríem de tenir una consciència global.

El documental dona una visió apocalíptica del problema, però si solament mirem la petjadaecològica (indicador per mesurar l'impacte ambiental que fa un ésser humà en el planeta) podem constatar que el què transmet Home no va gens desencaminat... Si tota la humanitat visqués com un sol ciutadà europeu, es necessita com a mínim l'extensió de dues terres per poder ser sostenible. I en aquests moments sols el 20% de la població mundial consumeix el 80% dels recursos de la terra i tot iaixí ja s’està quedant sense. Esgarrifa pensar els efectes que hi haurien si tota l’humanitat malagastes igual que aquest 20%, una amenaça que en els darrers anys s’està intensificant a causa dels països emergents.

Està molt bé que països com Dinamarca posin mesures innovadores pel medi, però si la Xina o Índia o la mateixa Espanya no ho compleixen no serveix de gaire. El més trist de tot és...