Arrebato - julio cortazar

arrebato
Bernat Fortet Unanue

Sincerament trobo que Arrebato no és cap pel•lícula excepcional i no la tornaria a veure. I si mai la cites la citaria com a referent d’allò diferent a locomercial. Però no li donaria més voltes ni la recomanaria per veure, per les següents raons. Fa referència a un llenguatge metafòric de múltiples realitats i es dirigeix a la droga, des del meu punt de vistacom a recurs fàcil. Esta molt fàcil pensar en aquesta per explicar múltiples personalitats o dualitats varies, però és anar al discurs més immediat. Altres directors i guionistes com David Lynch,conegut per les seves minitrames i anti-trames i llenguatges extremadament metafòrics i surrealistes, va dur a terme un sèrie de televisió anomenada Twin Peaks, en la que es tracta de forma excepcionalla dualitat de personalitats i diverses metàfores sota un llenguatge molt més quotidià. En aquest cas, crec que la droga i tot el que li produeix al protagonista adquireix una aire banal. Aquestacrítica també em fa pensar que potser Ivan Zulueta va presentar la droga situant-la en el context social dels 70’/80’ en que el “caball” era un comú denominador entre la societat. Bé... Això és el quejo he interpretat a partir de documentals i altres pel•lícules, no vaig ser en aquella època. No se fins a quin punt aquest crítica em va donada pel rebuig a la droga o per la meva suposició d’unllenguatge fàcil. Llavors em plantejo: He d’analitzar aquesta pel•lícula com una relíquia antiga o pot tenir llenguatges i reflexions que s’apliquin avui en dia? La resposta que em ve al cap és que emparlar sobre temes del passat, en aquest cas dels anys 70/80 i la “movida madrilenya”, el quals no m’interessen gens i no m’aporten res com a èsser humà. Certament, és auto-referent doncs parla sobreel cinema a través del cinema... Em sembla perfecte, tampoc m’aporta gaire res com a realitzador, director o guionista. A nivell d’actuació com sembla comú en les pel•lícules espanyoles esta molt...