Arquitectura
Gaudí el 1878 quan tenia 26 anys
Gaudí el 1888 quan tenia 36 anys
Gaudí fumant un cig Santaló
Temple Expiatori de la Sagrada Família éssense dubte la seva major obra en la que va treballar fins el dia de la seva mort. La fatxada del naixement imita de les formes natural, és a dir vives plantes i animals, neus, núvols i estrelles que rematen quatre torres de 107 metres d´alçada, amb superfícies formades una de les altres torres i las tres restants van ser construïdes per els col·laboradors de Gaudí després de la seva mort fins avuidia el temple no està acabat. La Casa Milà i la Pedrera es un bloc de formes orgàniques amb cantonades horitzontals, ondulades, taladrades per finestres. La colònia Güell està coberta amb boveres dinàmiques sobre les columnes inclinades sense contraforts. En la Casa Batlló apareix la nova concepció plàstica amb una fatxada ondulada, coberta de mosaics que produeixen l´efecte d´una superfícied´aigua col·locada verticalment. Gaudí va crear el Parc Güell pensant en l´estil de les ciutats−jardins angleses. La seva extensió era de 5 ha, sobre les que s van traçar galeries sostenides per pilars inclinats de pedra natural en brut i viaductes en 1
serpentina. La major part es va dividir en solars de forma triangular. Tras la mort d´Eusebi Güell la propietat va passar a mans de la ciutat quela va convertir en un parc públic. L´entrada principal es de gran bellesa revestida de mosaics de ceràmica i vidre, que condueix fins al Mercat que el sostre abovedat està sostenit per 100 columnes dòriques de gran grandària. Sobre sostenint per aquestes s´obre un gran espai envoltat per bancs de rajoles, previst en un principi com teatre grec i actualment destinat a sona de joc i esparciment.L´arquitectura de Gaudi es absolutament excepcional per el seu caràcter apassionat i poètic. Només amb aquestes obres de la primera època per individualitzar algunes de les constants de l´arquitectura gaudidiana, des de la seva peculiaritat recreació del gòtic fins la seva predilecció per les formes corbades i dinàmiques, l´aplicació a l´arquitectura de tècniques de decoració artesanes (vidrieres,ferro forjat, mobles fets per ell mateix) i el seu singular col·locació dels mosaics de fragments de ceràmiques de vius colors. Poc després de 1892, els Fernández i Andreu li van demanar una casa a Lleó, coneguda com Casa de los Botines, i per les mateixes dates a realitzar un projecte de missió Tànger que no es va fer. En el successius anys, els seus principals càrrecs van ser formats immobles de...
Regístrate para leer el documento completo.