aparell circulator extretor i sistema nerviós

­­RESUM NATURALS

1. APARELLS CIRCULATORI I EXCRETOR

1.1 El medi intern

És tot el conjunt de líquids que envolten les cèl·lules. Aporten nutrients i oxigen a les cèl·lules, recullen el diòxid de carboni i les substàncies de rebuig. Aquests líquids són principalment tres:

El plasma intersticial: líquid que hi ha entre les cèl·lules, les nodreix i les defensa de patir infeccions.S’origina a partir del plasma sanguini que surt lentament dels capil·lars.
La sang: és un medi de transport de substàncies que circula per l’interior dels vasos sanguinis.
La limfa: prové del líquid intersticial sobrant, que és recollit pels vasos limfàtics, que el retornen de nou a la circulació sanguínia. L’aboquen a una de les venes caves, molt a prop del cor (el moviment del diàstole xucla la sangde les venes cava, i també la limfa). Els ganglis limfàtics estan plens de glòbuls blancs per eliminar els virus i bacteris que puguin haver entrat als vasos limfàtics. Estan situats a llocs estratègics com en les axil·les, el coll i l’engonal.

1.2 El sistema circulatori sanguini

Està format pels vasos sanguinis: artèries, venes i capil·lars; la sang i el cor:

Vasos sanguinis: conductespels quals circula la sang:

Artèries: tenen les parets gruixudes per suportar l’elevada pressió de la sang que surt del cor. Són conductes que surten del cor.
Venes: tenen les parets més fines perquè no han de suportar pressió. Tenen unes vàlvules per evitar que la sang retrocedeixi. Són conductes que entren al cor (porten la sang dels òrgans cap al cor).
Capil·lars: tenen una paret molt finaperquè puguin travessar-la amb facilitat els gasos i els nutrients.

La sang: funcions:

Transport de nutrients i diòxid de carboni i recollir les substàncies de rebuig: nutrició.
Defensa de les infeccions: glòbuls blancs.
Ajuda a refrigerar l’organisme.
Coagulació: taponament de les ferides perquè no vessi la sang.
Regulació de molts processos de l’organisme través de les hormones, quesón substàncies químiques que viatgen per la sang. Exemples: creixement, canvis de la pubertat (aparició de les característiques sexuals), adrenalina (estats d’alerta).

Components:

Plasma sanguini: part líquida de la sang, de color groguenc. Conté moltes substàncies dissoltes (són transportades través de la sang: nutrients, diòxid de carboni, substànciesde rebuig, hormones, enzims...).
Cèl·lules sanguínies:

Glòbuls vermells o eritròcits: contenen l’hemoglobina que és una proteïna que conté ferro, encarregada de transportar l’oxigen. No contenen nucli.
Glòbuls blancs o leucòcits: tenen nucli. Ataquen les substàncies estranyes que hagin entrat dins del cos: bacteris, virus, òrgans trasplantats. Ataquen de dues maneres: fagocitosi: mengen elsvirus o bacteris i fabricant anticossos: són proteïnes fabricades pels glòbuls blancs que s’uneixen únicament a les cèl·lules invasores i provoquen la seva destrucció. Cada microorganisme provoca que els glòbuls blancs fabriquin un anticòs diferent, específic per a cada microorganisme.

Plaquetes o trombòcits: són fragments de cèl·lules. Provoquen la coagulació de la sang quan hi ha algunaferida. Fabriquen una xarxa de proteïnes, on es queden enganxades les cèl·lules sanguínies que formen un tap d’emergència que cau a mesura que es va regenerant la ferida.

Cor: és l’encarregat d’impulsar la sang a través dels vasos sanguinis. El teixit muscular de la paret del cor es diu miocardi que fa la contracció. Està dividit en dos (dreta i esquerra) i separat per el septe. Cada meitat estàformada per dues cambres que es comuniquen: aurícula (part superior) i ventricle (part inferior). Les aurícules i ventricles es comuniquen per les vàlvules auriculoventriculars que són:

Vàlvula mitral: comunica l’aurícula i el ventricle esquerres. Té dues làmines.
Vàlvula tricúspide: comunica l’aurícula i el ventricle dret. Té tres làmines.
Aquestes vàlvules...