analisis Platon (selectividad)

1· Expliqueu breument (entre seixanta i vuitanta paraules) les idees principals del text i com hi apareixen relacionades.
Podem dividir el text en tres parts que concorden amb les tres idees principals exposades.
La primera part engloba les 4 primeres línies. La idea que Plató exposa aquí és el paral·lelisme existent entre les parts i funcions de l’ànima (teoria antropològica) amb les parts ifuncions de l’Estat (teoria política).
En la segona part (línea 5-9) Plató exposa les tres virtuts més importants (saviesa, valentia i justícia) que són les que han d’exercitar les tres parts de l’ànima. En aquesta part Plató ens explica en que consisteix el paral·lelisme: allò que fa just, valerós, savi... a una persona és completament anàleg a allò que fa just, valerós, savi... a un Estat.L’última idea exposada (línea 10-14) és sens dubte la més important: l’ànima i la ciutat únicament seran justes si cadascuna de les seves parts fa allò que li és propi.

2· Expliqueu breument (entre cinc i quinze paraules en cada cas) el significat que tenen en el text els mots o les expressions següents:
a) “ciutat sàvia”: Ciutat regida per un filòsof que és l’únic que té la formació adequada pergovernar doncs coneix les Idees.
b) “classes”: Cadascun dels grups socials que Plató determina en el seu model de societat ideal: “governants, exèrcit i artesans”





3· Expliqueu el sentit i la justificació de la frase següent del text: “hem de tenir present que cadascun de nosaltres només serà just i farà allò que ha de fer, si cadascuna de les parts de la seva naturalesa fa allò que li éspropi”.
Aquesta frase vol dir que l’home serà just, i per tant farà allò que ha de fer, si i només si totes les parts de la seva ànima fan les seves funcions corresponents. Aquesta afirmació té a veure amb la teoria antropològica de Plató. Aquesta esta basada en els plantejaments de Pitàgores el qual afirmava que l’home estava compost per cos, pertanyent al món sensible, i ànima, pertanyent almón intel·ligible i la qual presenta les mateixes característiques que les Idees (perfecta, immutable, de naturalesa intel·ligible, eterna...). Plató en aquesta teoria deia que la funció principal de l’ànima era donar vida al cos, però aquest és per a l’ànima com una presó ja que l’ànima pertany al món intel·ligible i és allà on ha de retornar. La unió de cos i ànima és accidental: l’anima comet unerror i cau al món sensible donant vida a un cos. És missió de l’home purificar la seva ànima perquè retorni al món intel·ligible. Per explicar aquest pas de l’ànima del món intel·ligible al món sensible, Plató fa una divisió de l’ànima en tres parts:
I. La part racional: És la més important de l’ànima i ha de dirigir, guiar a les altres dues parts, també és al que possibilita el coneixementintel·ligible a través de la reminiscència.
II. La part irascible: Té com a funció la voluntat, la fortalesa, la valentia... o sigui tot allò que condueix a actuar a l’home.
III. La part concupiscible: Té com a funció tot allò que té que veure amb els instints, els desitjos, els plaers, els interessos sensibles, etc.
La part irascible és de fàcil maneig per part de la part racional de l’ànima,però la part concupiscible no. Així, és aquesta última part la que pot desestabilitzar l’ànima i fer-la caure en el món sensible, ja que la part concupiscible sempre tendeix al món sensible.
Explicat això, cadascuna de les parts, com bé explica Plató en la seva teoria ètica, té unes virtuts que la faran actuar com cal. Així, si la part racional de l’ànima actua com cal és perquè practica lesvirtuts de prudència i saviesa, si la part irascible actua com cal és perquè practica la virtut de la fortalesa, si la part racional actua com deu es perquè practica la virtut de la temprança. D’aquesta manera, si totes les parts de l’anima practiquen la seva virtut corresponent, l’ànima serà justa. La justícia es converteix així en la virtut principal.
De la mateixa manera que amb l’ànima,...