ús del guionet en català

L’ÚS DEL GUIONET
EN L’ESCRIPTURA DELS MOTS FORMATS
PER COMPOSICIÓ O PER PREFIXACIÓ
Document aprovat per la Secció Filològica el 15 de març de 1996. Aquest
text reflecteix els criteris sobre l’ús del guionet que s’empraren en l’elaboració
del Diccionari de la llengua catalana, i que foren aprovats per la Secció Filològica
el 19 de novembre de 1993 i publicats l’any 1996 en els Documents
dela Secció Filològica, III, p. 22-39.
L’ÚS DEL GUIONET
EN L’ESCRIPTURA DELS MOTS FORMATS
PER COMPOSICIÓ O PER PREFIXACIÓ
Amb motiu de la preparació del nou Diccionari de la llengua catalana,
la Secció Filològica cregué oportú de racionalitzar l’ús del guionet en l’escriptura
dels mots formats per composició o per prefixació i de precisar-ne
alguns aspectes. La normativa sobre aquesta qüestióno havia estat resolta
fins en aquest moment d’una manera prou satisfactòria i això provocava sovint
dubtes als usuaris de la llengua, sigui perquè utilitzava distincions conceptuals
potser no prou justificades o prou clares (ultra-conservador,
ultramicroscòpic; arxi-milionari, arxifonema), sigui perquè donava lloc a
solucions contradictòries —almenys aparentment— (sots-inspector,subinspector;
pre-palatal, mèdio-palatal, postpalatal; cap-gros, capbaix; cul-negre,
cuallarg; de cop-descuit, al capdavall; col-i-flor, allioli). Algunes incoherències
concretes observades en l’escriptura dels mots d’aquesta naturalesa i
l’augment progressiu de les formacions lèxiques susceptibles de portar
guionet que s’ha produït en els darrers temps feien encara més necessari
aclarir aquestaqüestió.
Després de debatre llargament aquest tema, la Secció Filològica decidí de
treballar-hi sobre la base de la simplificació i de la sistematització, i així establí
uns criteris per a aplicar-los a l’elaboració del diccionari, amb la intenció
que fossin clars i fàcils d’aplicar;1 posteriorment elaborà i aprovà aquesta normativa.
2
1. Aquests criteris han estat publicats a Documents de laSecció Filològica, III, 1996,
p. 22-37.
2. Cal tenir present d’altra banda, que, al marge de l’aplicació d’aquestes normes als
mots consolidats que apareixen en els diccionaris, la pràctica comunicativa pot donar lloc
a mots o expressions que no hi són previstes, en les quals pot ésser admès l’ús discrecional
del guionet.
1
S’escriuran amb guionet com fins ara:
a) Els numerals compostos(ordinals i cardinals). Ex.: vint-i-dos, vint-idosè,
tres-cents, tres-centè.
b) Els mots compostos que comencen amb el nom d’un punt cardinal.
Ex.: nord-americà, nord-est, sud-africà, sud-eslau, sud-oest.
c) Els compostos repetitius i expressius. Ex.: baliga-balaga, barrija-barreja,
bitllo-bitllo, bub-bub, bum-bum, cori-mori, a corre-cuita, flist-flast,
fru-fru, gara-gara, leri-leri, amata-degolla, nap-buf, non-non, nyigo-nyigo,
de nyigui-nyogui, pengim-penjam, piu-piu, poti-poti, rau-rau, suca-mulla,
tic-tac, fer la viu-viu, xano-xano, xiu-xiu, xup-xup, zig-zag.
d) Els compostos que són manlleus no adaptats. Ex.: agnus-dei, dalailama,
ex-libris, flint-glass.
e) Un petit grup de mots o expressions singulars: abans-d’ahir, adéusiau,
dellà-ahir, al després-dinar, despús-ahir,despús-anit, despús-demà, quisap-
lo (qui-sap-la).
2
S’escriuran sense guionet:
a) Els mots construïts amb prefixos. En conseqüència, a més dels mots
d’aquest tipus que ja s’hi escrivien, s’escriuran sense guionet els mots amb els
prefixos següents, que fins ara podien dur-ne: arxi-, bes-, ex-, per-, plus-, pre-,
pro-, pseudo-, quasi-, sobre-, sots-, ultra-, vice-. Ex.: arximilionari, bestia,exministre, àcid periòdic, plusvàlua, precristià, prosil.logisme, proxinès, pseudoprofeta,
quasidelicte, sobreguaita, sotsarrendatari, ultraconservador, vicepresident.
El substantiu no-res i els compostos formats amb el mot no i un
substantiu s’escriuran amb guionet: el no-alineament, la no-violència; en canvi,
el mot no s’escriurà com a mot independent quan precedeix un adjectiu: els
països...