L'amic leial de oscar wilde

L'AMIC LLEIAL

Una vella rata d'aigua, va observar una escena entre uns aneguets en un estany i la seva mare intentava ensenyar-los a ficar el cap en l'aigua, però els aneguets no prestavenatenció, i la rata va exclamar Quina criatures més desobedients!, Però la pota mare va dir "mai és massa la paciència dels pares", i la rata va dir "No sóc pare de família ... però l'amistat val més ....no conec en el món res més noble o més estrany que una fidel amistat ". Una ocellet li va dir a la rata I què farà vostè a canvi?-de la fidel amistat-, i un passerell va explicar una història, la d'unhonrat mosso anomenat Hans, de bon cor, que era humil i treballava en el seu jardí, que el tenia molt valent. Hans tenia molts amics, però el més proper a ell era el gran Hugo, el moliner. Els amicsveritables el comparteixen tot-solia dir el moliner-, i Hans assentia. El moliner es va aprofitar de la bona fe del jove, sempre li prometia que li donaria un carretó, i li demanava continus favorsemparant-se en la suposada amistat que els unia . El noi sempre de bon cor, feia tot el que el moliner li demanava fins al punt de descuidar la seva feina, i en l'últim que li va demanar, el pobre Hansen el seu últim
intent per satisfer el moliner, va haver de sortir sota una cruel tempesta, i el petit Hans no podia ni veure per on anava, va perdre el seu camí i va estar vagant per l'erm, que eraun paratge perillós ple de pous profunds, va caure en un ells el pobre Hans, i es va ofegar. Tot el món va ser a l'enterrament del petit Hans perquè era molt estimat. I el moliner va estar al capdavantdel dol. -Era jo el seu millor amic-deia el moliner-, just és que ocupi el lloc d'honor,-És una gran pèrdua, sobretot per a mi-va dir el moliner-. A fe meva que vaig anar prou bo per comprometre'm adonar-li la meva carretó i ara no sé què fer d'ella. Em molesta a casa, i està en tan mal estat, que si la vengués no obtindria res. Els asseguro que d'ara en més no donaré res a ningú. Es paguen...