sonet de jv foix
Páginas: 4 (900 palabras)
Publicado: 20 de marzo de 2014
Comentari del sonet de JV FOIX: “Em plau d’atzar...”
Em plau, d’atzar, d’errar per les muralles
Del temps antic i, a l’acost de la fosca,
Sota un llorer i al peu de la font tosca,
Deremembrar, cellut, setge i batalles.
De matí em plau, amb fèrries tenalles
I claus de tub, cercar la peça llosca
A l’embragat, o al coixinet que embosca
L’eix, i engegar per l’asfalt sense falles.
Ienfilar colls, seguir per valls ombroses,
Vèncer, rabent, els guals. Oh món novell!
Em plau, també, l’ombra suau d’un tell,
L’antic museu, les madones borroses,
I el pintar extrem d’avui! Càndidrampell:
M’exalta el nou i m’enamora el vell.
Introducció
• És un sonet que contraposa dos elements aparentment oposats: el nou i el vell, o dit d’una altra manera, la tradició i lamodernitat.
• Forma part d’un llibre de “Sonets” que porta per títol Sol i de dol. El sonet és una forma mètrica pròpia del renaixement molt utilitzada també en la poesia moderna i que normalmentpresenta dues idees contràries que acaben en una síntesi.
• JV Foix és un dels poetes més important de les avantguardes i, molt especialment del surrealisme, encara que el seu surrealisme ésmés estètic que no pas social.
• El surrealisme és el corrent de les avantguardes segurament més consistent des del punt de vista teòric i que es manifesta en diferents manifestacionsartístiques(literatura, pintura, cinema...).
o Pretén destacar l’element oníric com molt important en la nostra vida.
o Té un fort contingut contestatari tant des del punt de vista estèticcom social.
o Utilitza sovint el recurs de la provocació que hereta del moment dadaista.
Contingut
• En la primera quarteta ens parla del món antic (tradició) i ens associa aquestmón al vespre, al record, a la calma, a l’ombra....
• En la segona ens parla del món nou (modernitat) i l’associa al matí, a la velocitat, a la trobada de coses noves. Aquesta idea...
Em plau, d’atzar, d’errar per les muralles
Del temps antic i, a l’acost de la fosca,
Sota un llorer i al peu de la font tosca,
Deremembrar, cellut, setge i batalles.
De matí em plau, amb fèrries tenalles
I claus de tub, cercar la peça llosca
A l’embragat, o al coixinet que embosca
L’eix, i engegar per l’asfalt sense falles.
Ienfilar colls, seguir per valls ombroses,
Vèncer, rabent, els guals. Oh món novell!
Em plau, també, l’ombra suau d’un tell,
L’antic museu, les madones borroses,
I el pintar extrem d’avui! Càndidrampell:
M’exalta el nou i m’enamora el vell.
Introducció
• És un sonet que contraposa dos elements aparentment oposats: el nou i el vell, o dit d’una altra manera, la tradició i lamodernitat.
• Forma part d’un llibre de “Sonets” que porta per títol Sol i de dol. El sonet és una forma mètrica pròpia del renaixement molt utilitzada també en la poesia moderna i que normalmentpresenta dues idees contràries que acaben en una síntesi.
• JV Foix és un dels poetes més important de les avantguardes i, molt especialment del surrealisme, encara que el seu surrealisme ésmés estètic que no pas social.
• El surrealisme és el corrent de les avantguardes segurament més consistent des del punt de vista teòric i que es manifesta en diferents manifestacionsartístiques(literatura, pintura, cinema...).
o Pretén destacar l’element oníric com molt important en la nostra vida.
o Té un fort contingut contestatari tant des del punt de vista estèticcom social.
o Utilitza sovint el recurs de la provocació que hereta del moment dadaista.
Contingut
• En la primera quarteta ens parla del món antic (tradició) i ens associa aquestmón al vespre, al record, a la calma, a l’ombra....
• En la segona ens parla del món nou (modernitat) i l’associa al matí, a la velocitat, a la trobada de coses noves. Aquesta idea...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.