Pac 2 historia psicologia

PAC 2:
La construcció de
“categories
psicològiques”:
el cas de la HISTÈRIA.

Introducció:
La histèria és un trastorn que pertany al grup de les neurosis, caracteritzat per respostes emocionals agudes, en situacions d’ansietat.
El terme histèria, s’utilitza ja, des de l’antiguitat. A Grècia s’associava com un fenomen de les dones. Prové de la paraula úter i, antigament, es creiaque la resposta física a aquesta dolència estava relacionada amb el fet que l’úter, amb la falta de fluïts, es passejava pel cos.
Ja en èpoques posteriors, la histèria va ser el primer objecte d’estudi de Sigmund Freud, en el seu estudi de la psicoanàlisi. Segons ell, en el malalt histèric, s’admet un desenvolupament psicosexual.
La histèria, al llarg de la història, iniciant el seu camí al’antiga Grècia, passant per l’Edat Mitjana i el Renaixement, fins arribar a l’època actual dels segles XX i XXI, ha estat tractada des de diferents vessants i punts de vista, cosa que analitzaré a continuació, a partir dels quatre textos proposats en aquesta PAC.

Anàlisi dels textos, història i relació ment-cos:
El primer text “Estudios sobre la histèria”, correspon al psicoanalista Sigmund Freud idata de l’any 1895 (finals s.XIX), època en la qual es produeix una revolució psiquiàtrica amb les concepcions del propi Freud i Kraepelin, considerat el fundador de la psiquiatria científica moderna.
El text tracta d’una pacient de Freud, que pateix, segons els símptomes que ell observa, una neurosis histèrica (tics, interrupció de la parla amb sons inarticulats, crits sobtats, al·lucinacions,exculpació, egocentrisme).
“Estudios sobre la histèria” és un tractat publicat per Freud i Breuer. Van descriure aquí, el tractament de cinc joves histèriques fent servir un mètode que consistia en treure records traumàtics oblidats, a la memòria, amb l’ajut de la hipnosis.
La hipnosis, durant l’últim quart del segle XIX, va ressorgir per a tornar-se a situar en un dels centres d’interèscientífic, amb una confrontació però, entre les explicacions de malaltia mental d’origen orgànic o psicològic. Aquí es va produir el conflicte entre dues escoles franceses: L’Escola de Nancy, que sostenia que es tractava de quelcom normal, segons el qual tots els éssers humans eren més o menys susceptibles i, per tant, hipnotitzables utilitzant tècniques apropiades. Per altre banda, hi havia l’Escola dela Salpetriere, liderada per Charcot, la qual creia que la hipnotització era un signe de patologia mental. Aquesta va ser la visió defensada per Freud de malaltia mental psicològica. Posteriorment però, es va anar distanciant per continuar per lliure, sempre admirant la posició de Charcot. No obstant això, malgrat el seu triomf al principi, amb les investigacions que es van anar realitzant es vaarribar a la conclusió que era impossible reduir l’hipnotisme a una manifestació patològica de caràcter histèric; per tant, va acabar així, triomfant l’altre escola.
Freud descobreix que l’ésser humà té alguna cosa més que la ment conscient, creant d’aquesta manera el psicoanàlisis, com a tècnica d’associacions lliures i d’interpretació dels somnis amb l’objectiu de treure, cap a la consciència,els records traumàtics del passat emmagatzemats a l’inconscient. Fou també el creador de la teoria de la personalitat i va descriure els mecanismes mentals de defensa del “jo”.
A Europa, al llarg del segle XIX, va estar marcada per un ordre social destacat per la Revolució Industrial, donant lloc a un capitalisme que va eliminar la producció artesanal, substituint així la força manual del’home, amb la conseqüent misèria.
En aquest context, cal situar la lluita de classes, causa de les posteriors revolucions socials, situant aquí els personatges de Marx i Engels. Darwin, per la seva part, també va influir en l’època, publicant la seva gran obra, L’Origen de les Espècies, produint així un canvi de teleologisme cap a un determinisme científic de coneixement biològic, referent a la...