Nove

Perquè ens fem preguntes?

Fer preguntes és un plaer que descobrim des de que som ben petits, quan preguntem contínuament als nostres pares sobre el món totalment nou que ens envolta. Lacuriositat, que és innata en l’esser humà, ens fa que ens preguntem el perquè de les coses i que sortim a buscar les respostes. Gràcies a la recerca de preguntes i respostes em arribat al desenvolupamentactual.
Quan vam començar a fer-nos preguntes? Doncs des de molt abans de que fóssim essers humans o més ben dit homo sapiens. Va ser l’homo habilis el primer de la evolució humana en utilitzar einesamb una certa complexitat i això demostra que ells es feien preguntes. Sense la curiositat l’homo habilis no hauria experimentat el seu entorn i mai hauria establert la relació que hi ha quan es trencauna pedra aquesta pot tallar i, a més, utilitzar-la pel seu benefici. Per poder utilitzar-la necessita preguntar-se que passarà si la utilitza sobre un cocodril al qual abans no podien obrir permenjar-se’l. Però quina diferencia tenia respecta els seus ancestre? Era més intel·ligent. No és sinó quan som capaços de buscar respostes quan podem fer preguntes.
Des de els primer segles de la nostraespècie el món ja ens semblava fascinants, les estrelles, el mar, la terra, la vida, la mort. Llavors trobàvem respostes mitjançant l’observació amb els nostres sentits. Per això quan miraven al cel iveien un conjunt d’estrelles que cada vegada que apareixien les plantes començaven a créixer i donar fruits, era inevitable que els nostres ancestres establissin una relació entre les estrelles i elque succeïa sota d’elles. Quan aquest orde es veia alterat per un cometa, per exemple, la reacció era de por perquè mai havien vist una cosa així i el cel era inalterable, diví, constant. És en elmoment que tenim por i no entenem el que succeeix quan la nostra necessitat de donar resposta ens falla. Llavors es quan es dona al cometa un significat que no te res a veure amb ell. Per exemple els...