Ley General De La Publicidad

DRET A LA PUBLICITAT

1. Concepte
ESTÀ inclòs en el article 20 de la CE com un tipus d’informació. És una forma de comunicació realitzada per una persona física o jurídica en l’exercici d’una activitat comercial, industrial, artesanal o professional amb la finalitat de promoure un producte o servei.
2. Subjecte
Dos subjectes: emissor que ens informa d’un producte o servei. I un receptor queés el destinatari d’aquesta informació.
3. Objecte
És el missatge publicitari

LÍMITS DELS SUBJECTES.

Aquests límits estan marcats en la llei general de la publicitat (LGP) 34/88 de l’11 de Novembre.
Aquesta llei ens dicta uns principis que ha de seguir la publicitat per a que sigui correcte. Hi han 4 PRINCIPIS:
• Veracitat
• Identitat
• Autenticitat
• “en cas de dubte a favor delconsumidor”

Si no es compleix algun d’aquets principis tenim la publicitat il·lícita (article 3 de LGP). Hi han 5 tipus de publicitat il·lícita.
1. atempta contra principis constitucionals→ com per exemple que atent-hi a la intimitat d’una persona, que doni pas a desigualtats, etc. Però ha de ser d’una manera molt clara i molt indigne

2. publicitat enganyosa→ quan en alguna part de lapublicitat hi ha alguna informació que no es verídica. Si es una publicitat que no especifica i que pot confundir al consumidor. Exactament la llei diu: “les afirmacions que constin en la publicitat, sempre han de ser verídiques”. L’article 4 de la LGP, diu que es enganyosa quan el públic es crea una falsa interpretació, quan indueix o pot induir a erro als seus destinataris, quan perjudiqui a uncompetidor, quan es silencïi dades fonamentals pels bens i serveis.
Per tant, l’article 5, ens diu quins criteris en els quals no es pot enganyar (llegir article 5)

Aquesta publicitat enganyosa no es igual que la publicitat encoberta. La publicitat encoberta és la publicitat que s’utilitza a les sèries on s’agafa un producte i apareix. Consisteix en un missatge publicat i vestit de formes ollenguatges típics de missatges informatius d’altres caràcters. L’element enganyós es com s’emet el missatge. Es una forma de presentació de productes de forma verbal, visual o sonora en series, pel·lícules, etc. Arriba als destinataris sense que aquests s’apliquen que es un missatge publicitari. No hi ha regulació especifica, a vegades es sanciona i altres no.

3. publicitat deslleial→ la que coordina elmón publicitari amb les normes reguladores de la competència en el mercat, facilitant la lliure elecció al consumidor. Regulada a l’article 6 i bàsicament fa referència a 2 supòsits:
• quan s’utilitzi un menyspreu de les activitats de la competència
• quan s’utilitzi la marca, colors, etc de la competència de forma incorrecta
A la publicitat deslleial estem menyspreant la competència de formaindirecta o indirecta. Dintre d’aquesta publicitat hi ha la COMPARATIVA → publicitat que compara marca o serveis de la competència amb la nostra. I en alguns casos sí es correcta aquesta publicitat (article 6.3). Termes on està permesa:
• sempre que es compleixin uns requisits. (explicats a l’article 6. MIRAR)
• que sigui verídic el que comparem té com a finalitat destacar atributs que l’altreproducte no té.
4. Publicitat subliminal→ Tipus de publicitat que per mitjà de tecnologia molt “pepina” ens transmeten un missatge publicitari que no capta els nostres sentits. El sentits no son conscients de que l’hem rebut. Es donen pocs casos i es difícil de comprovar.
5. Inflingeix alguna normativa concreta→ Hi han productes concrets que tenen una normativa específica de publicitat en altresnormatives. Per exemple, la sanitat, el tabac, els jocs d’atzar, etc. Tenen una regulació especifica per a ells

FORMES DE PUBLICITAT

• IMPRESOS- Edició → multiplica el missatge publicitari mitjançant el suport (revistes,…). Hi ha diferents MÒDULS (espais físics on s’inserta la publicitat):
1. Cartell
2. Fulletó→ mínim 4 pàgines, màxim 5 pàgines
3. Circulars → ordre escrita (o no) que...