Filosofia 1r trimestre 2º Bachillerato
S. V a.C. decadència en la ciutat d’Atenes, canvis polítics i apareix la democràcia. En una ciutat com aquesta els millors són els que són capaços de generar opinió i sensació de orientació com per exemple els Sofistes. Deien d’ells mateixos que eren els més savis i generaven opinions com:
ciutadà és aquell que només és súbdit de la llei
la democràcia directa
laisonomia (igualtat davant la llei)
la àgora
Els sofistes eren mestres itinerants de retòrica, la retòrica és el art de parlar bé, pels grecs és l’art de presentar els discursos perquè siguin més convincents.
Els sofistes igual que Sòcrates s’interessaven pel que és la virtut(areté) jaque es consideraven mestres de la virtut(crean opinió). L’areté(virtut) és la excel·lència. La filosofia delsSofistes igual que la de Sòcrates es centra en l’ètica. Pels sofistes l’areté era una qüestió pràctica i no es preocupaven massa de definir-ho mentre que Sòcrates afegia a més una preocupació teòrica preguntant-se què és la virtut?
L’areté és una paraula que s’entèn molt bé lligada a una funció(ergon) per exemple: un ganivet excel·lent és perquè talla molt bé (que és la seva funció) però en un homeexcel·lent quina és la seva funció?
Els sofistes pretenen ensenyar a ser virtuós(és un saber pràctic) mentre que Sòcrates no es presenta com un mestre, prefereix preguntar-se què és la virtut. Sòcrates és un filòsof, és teòric, no cobra i busca la veritat mentre que els Sofistes són savis, pràctics(ensenyen l’areté), cobren i són relativistes.
Sòcrates anava pels carrers d’Atenes parlant amb quivolgués parlar, generalment sofistes, savis representants de la tradició (poetes i rapsodes) i joves rics(futurs protagonistes de la vida política atenesa). Sòcrates no va deixar res escrit, hi han diàlegs socràtics escrits per Plató de jove que es dediquen a fer un retrat de la figura de Sòcrates.
Què és la virtut?
objectiu, finalitat de la vida humana(ergon)
naturalesa del’home, l’home és ignorant, cal que cada home sigui crític
Mètode socràtic
-Constatació de la pròpia ignorància:
Sòcrates es presenta a si mateix com a ignorant, com a aprenent, una vida no examinada no és digne de ser viscuda segons Sòcrates fa notar als seus interlocutors que són ignorants ja que la consciència de la pròpia ignorància és el primer pas cap a la virtut.
-La ironia és la einaamb la que Sòcrates mostra la seva ignorància i la dels ciutadans d’Atenes.
ironia: insinuació dissimulada de la pròpia superioritat
La intenció de la ironia és que el seu interlocutor se’n adoni lo ignorant que és, la intenció és buidar l’ànima d’opinions. Una ànima buida té gana i ens mou cap a la recerca del coneixement, Sòcrates vol que cadascú faci responsable les seves pròpies opinions.Buscar el coneixement és tenir cura de l’ànima. Reconèixer la pròpia ignorància és un cert coneixement igual que la recerca del coneixement ja és una certa virtut.
-maièutica(tècnica de la llevadora)
el que fa Sòcrates amb els que reconeixen la seva pròpia ignorància és assistir-los en aquesta recerca. No transmet la virtut sinó que ajuda a que l’altre persona la recerqui per si mateixainterrogant-la i guiant-la cap a una resposta millor.
Les opinions són el que ens guia en la vida, Sòcrates t’ajuda a tindre opinions crítiques, examinades racionalment.
Un sofista és una persona que es presenta com a savi/mestre de virtut i Sòcrates els hi pregunta què és la virtut.
Eidos: aspecte, figura, idea. Allò universal present en els diferents particulars i que ens els permetconèixer.
Intel·lectualisme moral: coneixement=virtut(areté, excel·lència)
Qui fa el mal ho fa per ignorància
El relativisme moral és oposat al intel·lectualisme moral i Sòcrates vol combatre el relativisme
Relativisme: no existeix un coneixement objectiu vàlid per tothom
intel·lectualisme: hi ha un coneixement objectiu que du a ser virtuós
Plató...
Regístrate para leer el documento completo.