Croniques De La Veritat Oculta

1 CONTEXTUALITZACIÓ

1.1 El periple de la formació personal i literària

A hores d’ara, ja no és cap notícia que Pere Calders (1912-1994) és un dels prosistes
més llegits i celebrats del segleXX. Els seus inicis, però, van lligats a la feina que feia
com a il•lustrador a publicacions periòdiques dels anys vint. Aquesta dedicació inicial
al dibuix ja ens mostra la inclinació de Calders peruna concepció de la realitat sintètica,
humorística i caricaturesca. Tant és així que ell mateix considerava el seu primer
conte, «El primer arlequí», concebut quan tot just tenia catorze anys, méscom un dibuix
que no pas com una narració.
Durant el primer període de formació, a cavall entre la il•lustració i l’escriptura, Pere Calders
s’amara de l’imaginari popular rural de Polinyà, onpassa una part de la seva infantesa,
i de la llengua amb què s’educa a l’escola Mossèn Cinto, a Barcelona. No
podem desatendre el pes del seu pas per la Llotja i el primer contacte amb els movimentsrenovadors en l’àmbit plàstic. L’ambient familiar també és important per entendre el gust per la llengua que sempre acompanya la seva obra: la mare, Teresa Rusiñol, és qui primer li traspassa el mónimaginatiu de la rondallística; i el pare, Vicenç Calders, el mena al gust per la cultura, en general, i al món de les arts gràfiques, en particular. El contacte familiar i el seu llegat no s’estroncani amb el tall de la Guerra Civil i de l’exili a Mèxic.
La ductilitat de la narrativa caldersiana es comença a construir amb l’heterogeneïtat
de la seva formació: l’aprenentatge durant els anys queestudia a l’Escola de Belles
Arts de Barcelona, no només li ofereix una nova visió de la realitat, amb una nova sintaxi,
sinó que tampoc no l’aparta dels seus interessos literaris. En treballar ambtècniques
diferents i estar obligat a representar el real des de diverses òptiques, Calders
relativitza aquesta mateixa realitat i els dogmes que l’envolten, i assoleix una posició diguem-
ne...